Pedalant pel Maresme (I) Mataró-Montgat

Aquest primer itinerari per recórrer en bicicleta el Maresme surt del passeig marítim de Mataró a l'alçada de la riera de Sant Simó fins a l'estació de tren de Montgat.

El trajecte és totalment pla i passa a ran de mar amb excepció de dos trams.

Comencem a pedalar pel passeig del Callao, a la banda nord de la ciutat, aquí podem veure el senyal que indica cap al nord.

L'estació de Mataró va ser la destinació del primer viatge en tren de la península el 1848, impulsat pel mataroní Miquel Biada i Bunyol, que va morir uns mesos abans de veure acomplert el seu somni. A continuació veiem les antigues cases dels ferroviaris.

El Port de Mataró, inaugurat el 1991 després de gairebé 3 segles de reivindicacions i alguns projectes frustrats. 

Mentre els iots gaudeixen de les instal·lacions portuàries, les barques de pesca s'han de conformar amb aquest tros de platja.

En arribar al final del passeig haurem de passar pel pas subterrani a l'altra banda de les vies del tren.

Des de lluny podem veure la colossal escultura de Laia l'arquera que representa els laietans, tribu ibera que poblava la comarca del Maresme.

I el parc del Tecnocampus, seu d'empreses tecnològiques, estudis universitaris, congressos, post-graus, etc.

A l'esquerra hi ha el Parc del Mar, 750 per 50 metres de zona verda paral·lela al mar i a la via del tren.

Davant de la nova zona urbanitzable de la ciutat, encara a les beceroles.

Al final d'aquest passeig haurem de girar a la dreta per anar a trobar la carretera i continuar el nostre trajecte, si no volem circular per la carretera, podem fer-ho pel seu voral, passant pel pont que travessa la Riera d'Argentona.

Ja en el terme municipal de Cabrera de Mar, travessem el pàrquing del centre comercial per tornar a apropar-nos al mar.

Un parc rectilini paral·lel a la línia de mar ens dóna la benvinguda, el recorrem poc més d'un quilòmetre fins a trobar el pas subterrani que travessa les vies.

I ja som a l'altra banda, aquí comença el tram de platja pertanyent a Cabrera de Mar.

L'estació de Cabrera de Mar està a l'extrem nord del municipi, pocs metres més endavant ja entrem a Vilassar de Mar.

Des del passeig podem veure desfilar una sèrie d'edificis singulars a l'altra banda de la carretera, com la Torre d'en Nadal, que pertanyia a una torre fortificada de finals del segle XV, i al costat l'antic hostal del que es tenen notícies des del 1662. En  constituir-se el primer ajuntament el 1785 va convertir-se en casa de la vila, fins al 1962. Actualment és la seu del museu Monjo.

L'Espinaler, indret amb molta tradició per anar a fer el vermut el diumenge al matí.

Al costat de l'Ajuntament hi ha Can Bassa, casa modernista projectada per l'arquitecte vilassarenc Eduard Ferrés.

Ja a la banda de mar, la platja de l'Astillero amb les barques sobre la sorra.

Una centenars de metres més endavant un pas subterrani ens convida a passar a l'altra banda de la carretera, si no ho fem, el camí es farà molt estret i irregular i haurem d'arrossegar la bicicleta per la sorra de la platja en alguns trams.

A la sortida del subterrani anem a parar a un parc, a partir d'aquí haurem de seguir per la carretera o per la seva vora.

Passarem per davant del mercat de la flor,

I seguirem fins a l'entrada de Premià de Mar

I anirem a buscar el pas subterrani que ens portarà fins al passeig marítim.

A l'alçada del Club Nàutic de Premià, al costat del Port

A l'esquerra ens acompanyen en el recorregut les platges de Premià,

I si estem atents a la dreta veurem treure el cap el campanar de l'església de Sant Cristòfor.

I més endavant el col·legi la Salle, edifici escolar i antic noviciat inaugurat el 1908.

Només entrar al Masnou, hi ha una franja limitada per a la pesca i una zona nudista "oficial", aquesta última en moltes ocasions sense sorra, però.

Més endavant la franja de platja ja s'amplia, podem observar l'skyline de Barcelona.

En començar la zona poblada i a l'alçada de l'estació d'Ocata hi ha la casa de la vila, edifici neoclàssic projectat el 1845 per Miquel Garriga i Roca, autor també del Liceu.

Més endavant la casa Sensat-Pagès edifici modernista amb tocs neoàrabs projectat per Pere Andreu. Cedit a l'ajuntament el 1975, actualment casa de cultura.

L'església de Sant Pere és un edifici neoclàssic de 3 naus de planta rectangular començada el 1760 per Miquel Garriga i acabada el 1817 pel seu fill Pau.

A l'extrem sud de la zona poblada està ubicat el Port esportiu del Masnou.

Al costat de la carretera d'Alella hi ha l'edifici modernista de Ca l'Aymà conegut popularment com al Castellet, projectat per Jordi Cot.

En entrar a Montgat ens rep Can Ventura, una mansió senyorial en obra i pedra vista de finals del segle XIX

La fonda Marina a peu de carretera, i la primera línia de cases.

Ja en el nucli urbà podem observar l'església parroquial de Sant Joan.

A l'esquerra, a banda de mar la Torre de ca n'Alzina que formava part d'una masia fortificada.

El túnel sota el turó de Montgat, el primer túnel ferroviari de Catalunya i la península.

La platja de Montgat, l'escultura en commemoració a l'11 de setembre i la xemeneia de l'enderrocada Explosivos de Río Tinto.

I finalment arribem a l'estació de Montgat, restaurada preservant l'estil original.