La Garrotxa, fageda i volcans

A Catalunya hi ha un grapat de fagedes, però quan parlem de la fageda, parlem sens dubte de la fageda d'en Jordà, la fageda de les fagedes.

Molt de que podríem explicar de la fageda està esculpit a la pedra en forma de poema de la mà de Joan Maragall.

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Aquest bosc de faigs bastit sobre pedra volcànica és entranyable tot l'any, però potser trobem en la tardor la seva etapa de màxima esplendor, i segons la gent de la comarca, assoleix el punt culminant als voltants del 20 de novembre.

Durant la tardor és quan la gran catifa de fulles escombra els camins

Durant la tardor és quan se'ns hi obre el màxim ventall de colors que la natura ens pot mostrar.

Ampli ventall de colors orgànics que no només contrasten entre ells sinó també amb el gris verdós de les roques que en alguns punts es mimetitzen amb l'entorn.

Aquests blocs de roca són procedents de l'agressiu veí de la fageda, el volcà Croscat que a part de llançar-hi rocs amb tota la seva fúria estromboliana, va envair-la amb la seva lava incandescent.

Sobre aquesta lava, procedent d'aquestes erupcions, la darrera fa uns 10500 anys, es basteix la fageda.

Petits tossals, tossols com se'ls anomena aquí, constitueixen petites elevacions en un terreny predominantment pla.

Diversos camins travessen la fageda, camins de ferradura que antigament veien circular viatgers enfilats en "carromatos" que actualment són usats amb finalitats turístiques.

Lluny queden aquells temps en què els viatgers circulaven amb neguit tement l'assalt dels bandolers que podien estar assetjant dels dels tossals.

Camins senyalitzats, que també es poden fer a peu, i alguns amb bicicleta o a cavall.

L'espessor del bosc el converteix en un indret humit i obac on a penes gosa penetrar-hi algun tímid raig de sol.

Els pedrots volcànics regal de les profunditats són sovint col·locats enginyosament per configurar murs secs.

A les rodalies de la fageda, ja a terreny obert el paisatge garrotxí es mostra amb tota la seva exuberància.

El volcà Croscat, de tipus estrombolià, amb un con de 160 metres d'alçada és el més alt de tota la península ibèrica.

L'estat actual del volcà, que té forma de ferradura, és degut a que durant vint-i-cinc anys se n'extreia la greda. Actualment l'accés a la gredera està marcat per protegir les zones més vulnerables.

L'espectacularitat dels seus colors i les seves formes grotesques li confereixen un aspecte que ben bé sembla d'un altre món

Els raigs de sol n'accentuen l'espectacularitat amb els seus reflexos, o sigui que el matí d'un dia assolellat és el moment ideal per la visita. De no haver estat així tenim un bon motiu per tornar-hi i comprovar-ho.

El volcà de Santa Margarida, proper també a la fageda, té una extensa boca i una catifa verda en el fons del seu cràter.

 Presidit per l'ermita romànica que dóna nom al volcà.