La segona etapa parteix també de Mataró, la capital del Maresme.
Podem sortir de Mataró per la platja de Sant Simó. En aquest cas haurem d'arrossegar la bicicleta uns metres per la sorra de la platja per pujar seguidament fins al caminet que circula paral·lel a la via del tren.
O podem pujar pel carril bici que circula paral·lel a la Riera de Sant Simó
Són molt curiosos els hortets que hi ha ubicats al lateral de la riera.
Fins arribar, després de creuar la riera, al camí de les cinc cénies.
El camí de les cinc cénies circula entre terrenys sembrats, hivernacles i cases de pagès, pel queda de zona agrícola dins del terme municipal de Mataró
Un cop ja al terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres, desemboquem a un carrer asfaltat que baixa fins a retrobar un mar que durant el trajecte hem pogut seguir des de la llunyania.
En aquest punt ens retrobarem amb qui hagi decidit seguir la via del tren.
Aquí seguirem el passeig cimentat que recorre la zona marítima del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres
Uns centenars de metres després el ciment es converteix en camí terra fins a creuar la riera que baixa del poble.
I entrar al Club Nàutic Balís, un dels ports esportius del litoral maresmenc.
Poc després de deixar enrere el Balís, entrem al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt.
Tot i que el casc urbà queda uns quants quilòmetres més amunt, el passeig de ran de mar està farcit de grans casals fets construir a la primera part del segle XX per la burgesia barcelonina.
Posteriorment s'hi han anat construint també força edificis d'apartaments.
Àmplies franges de sorra gruixuda cobreixen tot el litoral.
Continuant pel mateix passeig entrarem a la vila termal de Caldes d'Estrac, el municipi més petit de la comarca del Maresme, potser per aquest motiu se la coneix familiarment com a Caldetes.
La capella del Carme, construïda a finals del segle XIX per als obrers de la companyia ferroviària. L'hotel Colom a ran de mar, una de les ofertes termals de la vila o el pitafi de l'elevació de la futura Interestatal-II a l'alçada de la riera, són alguns dels elements que podrem veure en el fugaç pas al llarg del seu terme.
La vila també va ser triada per la burgesia per enclavar-hi la seva residència d'estiu
Una part d'elles a primera línia de mar.
Deixem enrere Caldetes i entrem al terme d'Arenys de Mar per la platja de la Musclera, platja de tradició nudista.
A la meitat de la platja hi ha un pas per sota la via que sovint presenta aquest aspecte.
Cosa que ens obligarà a travessar la via del tren, ja que per la platja hi ha una roca que ens barra el pas.
Al costat de l'aparcament, que recentment ha estat arranjat, parteix un caminet protegit, al lateral de la carretera,
que s'eleva fins al turonet travessat pel túnel del tren. Des d'allà podem contemplar la panoràmica platgística a banda i banda d'aquest turó que mimetitza un dels nombrosos bunkers que resten dempeus al Maresme.
Iniciem el descens, i si no volem continuar per la carretera, haurem de tornar a travessar la via en aquest punt.
No es pot pas dir que per part de les administracions es faciliti l'ús públic de la bicicleta. Aquest camí però que parteix a l'alçada del centre comercial ens permetrà fer uns quants quilòmetres més sense massa entrebancs.
Segurament que captaran la nostra atenció els darreres d'aquestes cases ubicades a peu de carretera.
El cementiri de Sinera, immortalitzat per Salvador Espriu ens contempla des de les alçades
Deixarem enrere la Riera d'Arenys, eix vertebral de la vila, amb algunes cases d'interès arquitectònic en primera línia.
I entrarem aviat a la zona portuària, el port d'Arenys és tradicionalment el port pesquer de la comarca del Maresme.
Entre xarxes a sol i serena, podrem veure les barques amarrades a port, la llotja o restaurants de bon peix
Un dels restaurants amb més tradició de la comarca és el Portinyol, que adjacent al darrer espigó tanca la zona portuària.
Pel darrere d'aquest espigó, s'obre una àmplia platja, amb zones de vegetació protegida.
Albirem ben aviat els primers edificis de Canet de Mar, ubicats aquests ben a tocar de les vies del tren.
El camí de sorra es converteix en un passeig quan arribem als límits del casc urbà de la vila.
Lloc d'estiueig de l'arquitecte modernista Domènech i Montaner, que es va encarregar de deixar el seu segell a la vila, sobretot a la seva riera central.
Una cosa bona que té pedalar pel litoral del Maresme és que si ens cansem, ens avorrim o tenim pressa perquè ens esperen a dinar, podem anar a l'estació més propera, i el tren ens tornarà al lloc d'origen.
Continuarem pedalant pel Maresme, la propera ruta partirà d'on ha finalitzat aquesta, anirem de Canet de Mar fins a Malgrat de Mar, on la Tordera delimita els confins de la comarca amb els de la Selva.
Uf! Tot i que m'agrada anar amb bicicleta , m'he cansat! ;))
ResponEliminaBonic reportatge i esperaré el següent ..
Abraçada! :))
T'has cansat només de veure-ho Dora? No dona no, si fora d'algun petit pendent, tot el recorregut és planer, i amb un mar refrescant com a company de viatge. El següent ja està en marxa, va de Canet a Blanes.
ResponEliminaEn aquesta fantàstica proposta queda ben palès la incidència tan paisatgística com de mobilitat, que té la línia de ferrocarril a tota la comarca.
ResponEliminaMolt ben documentat tot plegat amb el seguit d'enllaços que enriqueixen el recorregut proposat.
Ara descanso una mica per seguir pedalant quan tu diguis.
Una abraçada.
Tens molta raó en quant a la incidència ferroviària a la comarca. M'alegro que t'hagi agradat la pedalada, si estàs descansat i a punt, el recorregut segueix.
ResponEliminaUna abraçada
Joan