Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gironès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gironès. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 d’abril del 2014

Via verda, de Girona a Sant Feliu de Guíxols

Entre 1892 i 1969 hi havia un tren de via estreta que enllaçava la ciutat de Girona amb el cor de la Costa Brava, Sant Feliu de Guíxols.



Un cop llevades les vies i compactat el terreny, s'ha convertit en una de les vies verdes que integren el nostre territori. Per allà on abans passaven trens, ara hi passen vianants i ciclistes.



El traçat abandona Girona tot resseguint el riu Onyar



i enfila cap al llogarret de La Creueta, al terme municipal de Quart, a cavall entre les Gavarres i l'Onyar.



per arribar poc després al cap del municipi.... 




On hi ha instal·lada una rèplica a escala d'una de les locomotores que fa uns anys travessava aquestes terres, al costat de antiga estació restaurada.





Abandonem Quart, per adreçar-nos cap a Llambilles, poc abans d'arribar-hi ens creuem amb un record planxat del tren que va ser.



I que ara roman immòbil veient passar dia rere dia, any rere any, el mateix paisatge immòbil a través dels seus finestrals, canviant només al pas de les estacions, les estacions temporals.


Interromput sovint pel pas fugaç d'aquells que han gosat profanar el seu antic territori.


Entre camps arribem a la propera estació, que ha estat habilitada com a zona de pícnic amb pou inclòs.




Més endavant, una al·legoria als actuals usuaris de la via, els ciclistes.



Cassà de la Selva, un dels municipis que el Gironès va robar a la Selva, següent estació,  ubicada aquesta al costat de l'edifici modernista, seu de l'actual ajuntament.





De força lluny ja es pot començar a entrellucar l'antic enclavament romà de Llagostera, ubicat dalt d'un petit turó, amb l'església i el castell al capdemunt.



Al costat de l'antiga estació hi ha una gran zona d'esbarjo i de pícnic, on gaudir d'un bon àpat, una plaent migdiada o d'una sessió fotogràfica.






Si fins ara el trajecte havia estat força planer, amb pocs alts i baixos, poc després de deixar enrere Llagostera comença un suau descens per entrar a l'Empordà, el de Baix... el mar ja és a prop i topem amb la primera estació del trajecte en estat ruïnós.



La Font Picant, una altra zona d'esbarjo al voltant de la via verda.




A Santa Cristina d'Aro, la primera estació del Baix Empordà ens espera fent companyia al pou i a l'olivera, les al·legories al malaguanyat tren continuen presents.







Castell d'Aro, següent parada, aquí l'estació és una oficina d'informació plena de records i al seu exterior hi ha ubicat un circuit per a trens de via estreta, molt estreta amb pontet inclòs.









Ja iniciem el darrer tram, la salabror del mar ja comença a ser present a l'ambient i unes quantes pedalades més i arribarem a Sant Feliu de Guíxols. un bell racó de la Costa Brava, que va ser precursor en la seva denominació cap allà el segle XIX...









i final de trajecte del nostre viatge a través d'un passat que hauria de ser present.





diumenge, 17 de març del 2013

Via verda del Ter: de Bescanó a Amer

Les vies verdes són recorreguts per fer a peu o en bicicleta manllevats d'antics itineraris de ferrocarril caiguts en desús.
El recorregut que presentem correspon a la ruta de Sant Feliu de Guíxols - Girona - Olot, en el seu tram entre Bescanó i Amer.

Partim de Bescanó, poble de la comarca del Gironès, ubicat a la riba dreta del Ter, ocupa 36 km2 dels contraforts orientals de les Guilleries.



Deixem el poble enrere i al cap de poca estona de camí, amb el riu a la nostra dreta i la carretera a l'esquerra arribem al Pou de Glaç de Vilanna.


Situat a l'altra banda de la carretera, hauria servit com a centre de fabricació i emmagatzematge de gel durant el segle XVII. De forma circular i construït amb pedra i morter de calç amb 60 cm. de gruix i estava cobert amb teula. Un terraplè reforçava i aïllava el mur.

Al cap de pocs metres trobem la central elèctrica, d'estil modernista, que amb un cabal de 7500 litres i un salt de 8,3 metres subministrava electricitat fins a Palamós.



Durant tot aquest tram del trajecte tenim el riu o les seves canalitzacions com a company de viatge.




A 7 quilòmetres de Bescanó i just abans de reunir-nos amb el Ter, hi ha a l'esquerra de la carretera un grup de cases que pertanyen al poble de Vilanna, la cruïlla que porta al centre urbà l'hem deixat un  parell de quilòmetres enrere. En aquest petit nucli a peu de carretera hi ha Cal Rajoler, un establiment de restauració amb menús típics de la zona i a més lloguen burricletes (bicicletes amb motor) molt adequades per aquell que vol recórrer la via verda sense cansar gaire les cames.



Si en aquest punt travessem el riu pel pont que hi ha sobre el Ter, canviem de municipi i de comarca, ja que ens trobem amb la colònia Bonmatí, al terme municipal de Sant Julià de Llor i Bonmatí a la comarca de la Selva.





Aquesta colònia industrial fundada per Manuel Bonmatí l'any 1896 aprofitava l'aigua del Ter. Constava de dues fàbriques tèxtils i un molí paperer.




L'actual casa de la vila és la que havia estat la casa del director.



El mas Bonmatí, d'estil historicista va ser aixecat pel fill del fundador de la fàbrica, Josep Maria Bonmatí entre 1919 i 1924



Tornem a travessar el riu per recuperar la via verda de la que ens havíem separat momentàniament per continuar el camí cap a Anglès tot gaudint dels paisatges fluvials i muntanyencs





Pel camí trobem també aquesta masia fortificada amb torre de defensa construïda el segle XVII. Can Biel




Només entrar a Anglès i a l'alçada de l'antiga farga amb cobertura herbàcia, haurem de travessar la carretera, ja que la nostra ruta continua a partir d'ara per l'altra banda de la carretera.



Des d'aquest marge esquerre de la carretera podem veure transcórrer el poble d'Anglès al nostre pas.




La ruta està ben marcada dins del nucli urbà d'Anglès.



Arribem al Passeig de l'Estació, amb l'antiga estació de ferrocarril que li dóna nom. El 1895 es va inaugurar el tram que va de Salt a Amer, el 1898 va arribar a Girona i el 1911 la línia va quedar completa en arribar fins a Olot. El 1969 va fer el seu darrer viatge.





A la sortida d'Anglès, a l'alçada de la carretera que va a Sant Julià de Llor fem una petita escapada del camí per fer una incursió per terres pantanoses.




De tornada al camí trobarem aviat la riera que separa Anglès de La Cellera de Ter



Per trobar seguidament a la dreta el cementiri amb la capella neoromànica.



A mà esquerra ens van acompanyant les muntanyes de les Guilleries.




Ja tenim el nucli urbà de la Cellera de Ter a la vista, amb la torre de les bruixes, campanar de l'església de la Mare de Déu de Sales com a element distingit.



Església amb façana barroca però romànica d'origen, del qual conserva pocs elements. Documentada des del segle IX




Als carrers de la Cellera de Ter i a d'altres de la contrada hi descobrim aquest personatge en forma de ruc, disposat a ser llançat. Simbolitza el futur rellançament d'un país cap a la seva llibertat?



Anem deixant enrere el poble per arribar a aquesta àrea de descans amb font inclosa.



Després del repòs continua la ruta amb l'objectiu final del nostre trajecte d'avui ben a prop.





Amer, bressol de l'aigua de Fonter, es troba situat a l'extrem nord-oriental de la comarca de La Selva, fronterer amb la Garrotxa.
La Plaça porxada i el monestir són dos dels seus elements arquitectònics destacats.