La Taballera, al Port de la Selva

La nostra ruta comença al Port de la Selva, vila pesquera situada a la part nord del Cap de Creus. Als seus inicis, al segle XVIII, estava constituïda per casetes de pescadors procedents de la Selva de Mar i altres poblacions properes.

A la part més alta del poble hi ha una urbanització amb vistes sobre la cala Tamariua. Des del punt més alt d'aquesta urbanització parteix una pista que és la que inicialment seguirem. El seu accés amb vehicle està restringit i sol estar tancat, sobretot els mesos d'estiu.

Tot i que avui el trobem obert, deixem el cotxe a ran de camí i iniciem la marxa.

La pista comença força planera, deixant a mà esquerra la riera que desguassa a la cala Tamariua, i la zona muntanyosa esquitxada de roca i ben coberta de  vegetació. 

De mica en mica però, el camí es va fent més costerut, fins a convertir-se en un suau però constant pendent. 

Després d'haver fet uns 2 quilòmetres per la pista, trobem un trencant a l'esquerra que baixa vorejant un desbrossat bosc de pins.

De tant en tant, durant el trajecte, trobem alguna petita mostra d'edificació humana, com aquest refugi de pastors.

Pocs centenars de metres camí avall, hi trobem Sant Baldiri de Taballera, església romànica del segle X, que va ser subsidiària del monestir de Sant Pere de Rodes.

Aquests darrers anys s'hi estan fent treballs de consolidació dels murs que queden dempeus.

Pocs metres més avall el camí es converteix en un sender estret envoltat de vegetació.

Des del camí podem tenir una vista general de Sant Baldiri

Aquest sender que comença amb pujada, inicia poc després el seu descens fins a trobar el llit d'aquest riu avui sec, que en èpoques més humides forma aquí un refrescant gorg.

Des d'aquí iniciem l'ascens fins a trobar un altre cop la pista que havíem deixat enrere una estona abans.

Aquí l'espai es fa molt més obert, cosa que ens permet contemplar paisatge i més paisatge.

Que a finals d'estiu ens ofereix aquestes mescles de tonalitats, que van canviant a cada pas.

Durant la primavera i principis d'estiu aquest paisatge, és molt més uniforme quant a tonalitats.

I sovint esquitxat per la pedra pròpia del paratge on ens trobem, el cap de Creus.

Aviat podrem ensumar ja la salabror del mar que fa força estona havíem deixat enrere.
I aquí tenim la prova que el nostre olfacte no ens enganyava.
I que les imatges són canviants, tot depenent de la climatologia i l'època de l'any que han estat preses.

Per anar a trobar el mar que s'obre als nostres peus, haurem de baixar per aquest pedregós camí.

Uns quants centenars de metres després d'haver iniciat aquest vertiginós descens, podem albirar entre roques el nostre destí final: Cala Taballera.

Ens dóna la benvinguda aquesta antiga caseta de pescadors, actualment refugi per a aquells que gosen passar la nit prop del mar i lluny de la civilització.

Una platja de còdols envoltada de penya-segats configura el paisatge que poden contemplar els nostres ulls.

Dues petites cales separades per roques amb la platja gran acaben de configurar aquest entorn.

Una pineda a peu de platja permet de gaudir de la seva ombra.

Aquest bassal d'aigua dolça dóna fe que en altres estacions aquesta llera avui seca, porta aigua.

Si ens enfilem una mica per les rocosa muntanya podrem obtenir aquestes imatges de la platja i el seu contorn.

Un cop aquí, i després d'un merescut bany a les fresques i transparents aigües, podem plantejar-nos algunes alternatives...

Continuar ruta a través del Cap de Creus direcció Cadaqués, enfrontar-nos al camí de retorn per terra, que comença per salvar l'important desnivell que separa la platja del camí, o bé cridar un taxi.

Si optem per aquesta darrera alternativa, a més de gaudir d'un retorn més plàcid, podrem també aprofitar per admirar des del mar una perspectiva d'aquesta part del Cap de Creus molt diferent de la que hem pogut captar des de terra.

Un cop deixem enrere la petita badia on està enclavada la cala Taballera, entrem a mar obert.

I anirem resseguint a certa distància l'abrupta costa, distància des de la qual podem observar els rocosos penya-segats en molts casos amb caiguda directa sobre el mar.

A zones més pelades, en succeeixen d'altres de més poblades, bàsicament per matolls.

Les onades, impulsades preferentment per la tramuntana han anat modelant la roca tot configurant un seguit de capricioses formes. Cosa que dóna corda a la imaginació popular i hom assegura que l'escultura d'un pescador desaparegut roman immortalitzada tallada en pedra.

També podrem descobrir petites cales, sovint difícilment accessibles per terra i en alguns casos només accessibles per mar.
Les rondalles populars diuen que per la cala Talabre s'hi passeja algun fantasma pels volts de Tots Sants.

Petits illots treuen el cap uns metres per damunt de la línia de flotació.

La Tamariua, la cala més gran del nostre recorregut i fàcilment accessible des de terra. Cala tradicionalment naturista, Quin lloc millor que el cor d'aquest espai natural per banyar-se i prendre el sol al natural?

A mida que ens anem acostant al Port de la Selva, anem deixant enrere l'espai protegit del Parc Natural del Cap de Creus. 

Ara ja és possible veure construccions que esquitxen aquest magnífic paratge natural.

I poc després ja anem arribant a port, les cases blanques i impol·lutes del Port de la Selva ens donen la benvinguda.

I final de trajecte, fins a una altra aventura...

Des d'aquest bloc pretenc donar a conèixer aquells bonics racons que hi ha a la nostra terra, que després de visitar-los i retratar-los els comparteixo en aquest bloc amb tothom qui vulgui gaudir-los.

Un gran nombre de ciutadans d'aquesta terra estem despertant de la nostra letàrgia i hem endegat un camí sense retorn cap a la llibertat. 

L'11 de setembre del 2012, una manifestació sense precedents al nostre país va obligar els nostres polítics a moure fitxa i a iniciar el procés cap a l'autoderminació, procés que un any després sembla molt encallat.

Per acabar de donar l'empenta final, enguany, en motiu de la Diada, ens encadenarem per la INDEPENDÈNCIA, enllaçarem les nostres mans al llarg dels 400 quilòmetres que recorren el nostre país entre La Jonquera i Alcanar, i des d'aquests dos punts donarem la mà als nord-catalans i valencians que s'hi voldran afegir.

Ha sorgit també en el món blocaire una iniciativa dirigida a enllaçar també els blocs de la nostra terra que tenen en comú aquest desig de llibertat.

Dono doncs, la mà des d'aquest meravellós racó de la nostra costa a la Teresa Duch i el seu  interessant bloc SALSA-FICCIÓ