Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ

divendres, 29 de novembre del 2013

De Collbató a Montserrat

L'excursió d'avui comença a les faldes de Montserrat, concretament a Collbató, a la comarca del Baix Llobregat.


Deixem el cotxe a la Plaça de l'Era i pugem a buscar el carrer de Pau Bertran, enfilem el carrer cap a l'esquerra i un cop s'acabin les cases trobarem una cadena i el començament d'un camí, és el Camí Vell del Monestir. 
Continuem uns centenars de metres caminant en paral·lel al massís de Montserrat fins a trobar-nos amb la cruïlla del camí que ve del Bruc, fem un gir de 90 graus i ens encarem a les muntanyes.



Aquí comença l'ascens de veritat, a un tram amb pendent li'n succeeix un altre amb fort pendent i a aquest darrer un altre amb molt fort pendent. Tots ells ben arrebossats de pedra.




Davant nostre, la muntanya impassible, contemplant el nostre pas i a la dreta, la plana del Baix Llobregat amb Collbató en primer terme.



La Taca Blanca és una de les zones d'escalada de les rodalies de Collbató, és fàcil de localitzar perquè hi ha una estelada pintada i diverses plaques commemoratives.





Més endavant trobarem un camí a l'esquerra que puja fins a l'ermita de Sant Joan, que podrem veure en la llunyania.




A mida que anem avançant, anem envoltant el massís i la panoràmica va canviant.







Ens anirem encarant cap a la comarca del Bages i aviat podrem distingir els perfils nevats dels Pirineus.




Més endavant arribarem a la Bassa de Sant Miquel



Per enfilar ja cap a l'ermita de Sant Miquel amb el seu creuer.





Un cop deixada enrere l'ermita ja podrem entreveure el monestir de Montserrat



No gaire més endavant surt un camí a la dreta que ens mena al mirador de la Creu de Sant Miquel



Enfilem el tram de baixada, i un cop passada una zona ombrívola




 i amb la presència permanent dels gegants de pedra




arribem a terra santa, un seguit d'escultures imprimeixen un marcat caràcter espiritual a la resta del recorregut.







A l'ensems podem continuar gaudint d'una espectacular panoràmica, ara ja amb el monestir com a fons.







Monestir de l'orde benedictina, situat al municipi de Monistrol de Montserrat, situat a 720 metres d'altitud.
El seu origen se situa als voltants del 880, inicialment depenia del monestir de Ripoll. Va ser el 1082 que va tenir abat propi.
El 1493 va tornar a perdre l'autonomia en passar a dependre de la congregació de Valladolid. 
Incendiat dues vegades per les tropes napoleòniques al segle XIX.





Amb la desamortització de 1835 va patir l'exclaustració, cosa que va provocar saqueigs i incendis. La vida monàstica es va restablir el 1844, amb la congregació de Valladolid desapareguda va recuperar la seva independència.
A partir de 1858 es va restaurar l'edifici sencer.
Durant la primera etapa de la dictadura, el monestir va esdevenir proper al règim franquista, però amb l'arribada de l'abat Aureli M. Escarré el 1947 es va convertir en un nucli de resistència antifranquista.



La basílica de Montserrat és un edifici d'una sola nau, d'estructura gòtica, construïda el segle XVI. Els pilastres, baluastrades i ornamentació són d'estil renaixentista.




Des del monestir es pot pujar a l'ermita de Sant Joan i a la de Sant Jeroni amb sengles cremalleres.



La tornada a Collbató la farem pel Camí de la Santa Cova, sublims paisatges acompanyen el recorregut.




El tram fins a la Santa Cova és un camí ample amb un fort pendent de baixada amb un lleuger ascens final. El camí esta custodiat per diferents misteris... goig, dolors, anunciació.







Abans d'arribar a la Santa Cova, parteix un sender a l'esquerra que serpenteja arran de l'abisme 







Per aquesta ruta anirem a parar a les Coves de Salnitre



Abans de desembocar de tornada a Collbató




8 comentaris:

  1. Hola Joan,
    Aquest reportatge m'ha fet tornar molts anys enrere. Vàrem anar a peu de Vallvidrera a Montserrat. Al tram de pujada estàvem tan cansats que no vaig poder gaudir-lo, ara, avui amb les teves imatges, ho veig molt més clar. N'hi ha que són molt espectaculars.
    Una abraçada.
    Manel.

    ResponElimina
  2. Molt bé Manel, des de Collbató no és excessivament dura la pujada, cosa que et deixa gaudir plenament del paisatge. Et faig saber que vaig publicar l'entrada abans d'hora, si vols tornar a entrar podràs gaudir del trajecte de tornada, que vam fer per una ruta diferent.

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
  3. Un Bloc molt ben elaborat amb bones fotografies i textos molt il·lustratius. Salut

    ResponElimina
  4. Quins records m'has fet viure Joan! Fotografies genials , i explicacions fantàstiques.
    N'he gaudit molt !

    Una gran abraçada! :)

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Llorenç, m'alegro que t'agradi. Salut.

    Joan

    ResponElimina
  6. M'alegro moltíssim Dora que n'hagis gaudit. L'entorn de Montserrat és fantàstic, no havia tingut fins ara el plaer de fer un recorregut per les seves rodalies.

    Encaixo la teva gran abraçada i te la retorno.

    Joan

    ResponElimina
  7. Ostres Joan,
    Ara sí que l'has arrodonit, tot un senyor reportatge. El tornar per una ruta diferent sempre és més interessant. La proposta és engrescadora.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Sí Manel, quan preparo una ruta sempre que és possible procuro arrodonir-la, o sigui fer-la circular, I certament em va agradar molt el recorregut, que tot i el desnivell no vaig trobar excessivament fatigós, llàstima que no vam poder entrar a les coves ja que vam arribar tard i cansats (els altres), ha ha!! un altre dia serà.

    ResponElimina