Un tomb per la història de Barcelona.

Un d'aquests meus plaers és entaforar-me per la Barcelona antiga i profunda, deixar-me engolir pels seus carrers foscos i sovint tenebrosos, sense cap rumb fix, observant cada racó i mirant de captar cada moment, tot respirant la seva història.

Començo la ruta a l'alçada de Via Laietana caminant en direcció a Colom, deixant a la dreta el  monumentalista edifici de Correus construït entre els anys 1926 i 27

Entrem per un d'aquells carrerons entre Via Laietana i les Rambles i anem a parar de ple davant la Basílica de la Mercè, església d'estil gòtic del segle XVIII

ubicat a la plaça del mateix nom i que te la Font de Neptú com a epicentre.

A la dreta de la basílica hi tenim ubicat l'antic Convent de la Mercè convertit actualment en capitania general.

Podem contemplar els passadissos coberts que uneixen els dos edificis.

Seguim la nostra ruta per més carrers ombrívols, on a penes ha anat a raure mai algun raig de sol despistat.

Per anar a parar a un espai més obert, la Plaça Sant Miquel amb el Palau Centelles d'estil gòtic de finals del segle XV.

En aquests carrers foscos sempre hi ha ulls que vigilen els teus moviments.

Sense que ens deixin de petja doncs, arribem a l'església de l'Esperança, d'estil gòtic del segle XVIII

I a la mateixa plaça, una dels exemplars de font gòtica amb terrasseta que ens podem trobar sovint per aquests verals.

Respirem una mica quan arribem a la Plaça Sant Jaume per encarar-nos al Palau de la Generalitat.

Seu del màxim òrgan de govern del país des de primers del segle XV fins avui, amb alguns segles d'interrupcions forçades.

Davant per davant, la casa de la Ciutat. Al 1369 es va adquirir la casa de Simon Oller per convertir-la, després d'una ampliació i transformació en la Casa de la Ciutat. La façana gòtica i el Saló de Cent van ser aquestes primeres transformacions.

Des del 1249, origen de la institució, no disposava d'edifici propi, i s'havien de celebrar els Consells de Cent en el Convent de Santa Caterina primer i de Sant Francesc després.

En una cantonada de la plaça de Sant Jaume hi trobem aquest edifici d'estil neoplateresc i que va ser construït entre 1899 i 1902 per a ser seu de la Caixa de Barcelona.

Ens dirigim direcció a Vila Laietana fins a la Plaça del Rei, espai que pertanyia al palau Major, amb el Palau el Lloctinent a mà esquerra.

I a davant el Saló del Tinell

Amb la capella de Santa Àgata tancant el conjunt arquitectònic de la plaça, d'estil gòtic i construïda a partir de 1302.

Travessem la Via Laietana i tornem a ficar-nos per un dels carrerons que hi conflueixen per anar a parar a la Plaça de la Llana, conjunt arquitectònic compost per edificis dels segles XVIII i XIX, el seu nom li ve d'un mercat de llanes que s'hi celebrava.

No gaire lluny d'allà hi trobem el mercat de Santa Caterina, d'estil neoclàssic i construït el 1848 on hi havia hagut l'antic convent del mateix nom amb església gòtica amb bonic claustre, enderrocat uns anys abans.

Al carrer Tantarantana descobrim aquestes restes de les antigues muralles.

I alguna mostra d'art urbà contemporani.

Tombo avall per anar a buscar el mercat del Born i em trobo amb la curiosa imatge d'un ofici que ja considerava extingit. L'esmolet.

El deixo amb la seva feina d'esmolar ganivets i em dirigeixo cap al Mercat del Born, projectat el 1873 per Antoni Rovira i construït entre 1874 i 1878 per Maquinària Terrestre i Marítima.

Sota els fonaments del mercat del Born s'hi va trobar, congelada en el temps, les restes d'una cinquantena de cases, botigues, tavernes que formaven part del barri de Ribera, i que van ser derruïdes després del setge de Barcelona el 1714

El centre ha estat inaugurat l'11 de setembre del 2013, a través de visites guiades es podrà passejar pels carrers de la Barcelona de principis del segle XVIII tot descobrint la seva història.

La part superior estarà oberta al públic de dilluns a diumenge. Exposicions permanents disposades a trencar tòpics sobre la decadència catalana dels segles XVI i XVII, i que demostraran a través de troballes arqueològiques que la cultura era ben viva a la societat de l'època. 

L'espai oferirà també exposicions temporals, mercats, cinema, música, conferències...

Seguim avall per anar a trobar el Passeig del Born, antic passeig medieval on s'hi celebraven torneigs i tot tipus d'activitats ciutadanes, la fira de l'argenteria i el vidre entre elles.

Un cofre al mig del passeig potser simbolitza el premi del guanyador del torneig o potser un dia l'arc de Sant Martí va acabar en aquest indret.

La Meca, tot i que molt restaurat, és l'edifici que queda dels palaus del segle XIV

I arribem a la joia de la corona, al motiu principal de la  meva visita, Santa Maria del Mar. La catedral dels pobres, bastida amb els carreus que traginaren a peu i de franc des de Montjuïc, els bastaixos de la ciutat, com tant bé va descriure Ildefonso Falcones a la seva Església del Mar.

Temple gòtic edificat entre 1329 i 1383 sota de la direcció de Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. La rosassa es va haver de substituir el 1459 degut a un terratrèmol que va afectar l'edificació.

Impressionant.

Als voltants de la catedral ens podem perdre pel conjunt de carrers i places i ens permeten descobrir espais singulars a cada pas.

A tocar de la catedral hi ha el Fossar de les Moreres on les tropes de Rafael de Casanova després d'una àrdua resistència van caure davant les forces del mal l'11 de setembre de 1714.

Mentre continuï encesa la flama, continua encesa l'esperança de recuperar ben aviat tot el que Catalunya va perdre en aquest lloc i en aquell moment de la història.