La primera etapa en bicicleta per l'Alt Empordà comença a Empuriabrava, a peu de platja, allà on desemboca la Muga després de recórrer els 58 quilòmetres des del lloc del seu naixement al Pla de la Muga, al sud de la muntanya del Montnegre, que fa de frontera entre el Vallespir i l'Alt Empordà.
Empuriabrava, amb els 24 quilòmetres de canals interiors i 14000 vivendes, està considerada la marina residencial més gran del món. Una societat constituïda pel marquès de Sant Mori i dos socis més va començar a construir els carrers i canals abans que el pla fos aprovat per l'Ajuntament de Castelló d'Empúries. La crisi econòmica dels 70 i la forta oposició popular per salvar els aiguamolls va fer que la segona fase del projecte no es culminés.
El 1980 la marina residencial passà a mans de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries que la va dotar de serveis i infraestructures fins aleshores molt minses.
La Muga desemboca al golf de Roses al terme de Castelló d'Empúries entre la platja d'Empuriabrava i els aiguamolls de l'Empordà.
Aquí es pot distingir la diferència de tonalitat entre el blau del riu i el del mar, amb la franja de terra al mig.
Verns i pollancres conformen majoritàriament la vegetació de la ribera del riu.
Anem seguint el camí que circula paral·lel a la Muga, apte per circular-hi a peu o en bicicleta.
Després de poc més d'un quilòmetre de recorregut trobem el primer pont que travessa el riu i que ens portaria fins al Cortalet i els aiguamolls.
Nosaltres però seguirem el camí riu amunt per la seva riba esquerra.
Deixem a la nostra dreta aquest parc, la zona més verda d'Empuriabrava.
I al cap d'uns pocs quilòmetres arribem a Castelló d'Empúries on ens rep la torre Carlina només entrar al parc que acompanya la Muga al seu pas per la població...
Que per la seva importància comtal bé mereix un capítol a part
Aquest pont construït el 1279 és un dels que travessa la Muga al seu pas per la població.
Deixem enrere el pont sense travessar-lo i anem a buscar la sortida nord de la població, deixant enrere el convent i el cementiri fins a trobar la carretera que va a Vilanova de la Muga i el camí que en surt cap a l'oest que és el que agafarem.
Anem deixant enrere Castelló d'Empúries entre camps.
I al cap de poc ja podem albirar Vilanova de la Muga.
Només entrar al poble ja ens topem amb els primers habitants.
Vilanova de la Muga és un poble de poc més de 200 habitants, que pertany al municipi de Peralada.
L'església de Santa Eulàlia probablement va ser construïda a mitjans del segle XI però d'aquesta època només en resten les naus laterals i l'absis.
 |
El mas de les Torres, conegut també com a Castell de Vilanova és un edifici gòtic tardà del segle XVII
Deixem enrere Vilanova de la Muga i reprenem el camí, després d'un tram de carretera que continua direcció nord.
arribem a la carretera que ve de Figueres en direcció a Peralada. Poc més d'un quilòmetre de carretera i arribem al nostre destí.
Joan,
ResponEliminaTota aquesta zona la conec bé, ara, la teva proposta de seguir-la en bicicleta és un atractiu afegit. Jo he fet en bicicleta la variant que parles d'Empuriabrava als Aiguamolls, no només el Cortalet.
Tot tan planer facilita i molt la pedalada.
Bon reportatge.
Salut.
Certament la plana de l'Empordà és un lloc fantàstic per recórrer-lo en bicicleta, Manel. El tram que dius del Cortalet als aiguamolls el vaig fer l'estiu passat a peu i estava restringit el pas de bicicletes, des de fa poc temps suposo.
ResponEliminaSalutacions.
Joan
Moltes felicitats Joan per la narració i les fotografies que l'acompanyen. No serà la Catalunya turística que molta gent coneix però precissament per això té aquest encant!
ResponEliminaCom sempre Joan, bon bona feina
ResponElimina