Des de Sant Andreu de Llavaneres fins a Canet hem pogut circular agradablement pels passeigs que enllacen les cinc poblacions, però un cop s'acaba el passeig de Canet, al límit nord de la població, a l'alçada d'aquesta ermita, la cosa ja no resulta tan fàcil.
Una opció és continuar per l'estret camí que circula paral·lel a la via del tren, en alguns trams ple de pedres i sorra. L'altra, que és la que seguirem, circula pel lateral de la carretera.
La barqueta que decora la rotonda de sortida o entrada a Canet deixa palesa la tradició pesquera de la vila i la comarca.
El camí s'estreny i resta a l'ensems delimitat per sengles barreres, això ens obligarà a aturar-nos si ens creuem amb algun altre ciclista o vianant.
El camí s'enfila en suau pendent per salvar un petit turó, cosa que ens permet la visió de la platja des de les alçades.
Abans d'entrar a Sant Pol, hi ha una sèrie de cales entremig de roques, que es podrien considerar un preludi de l'apropament a la Costa Brava.
A l'entrada de Sant Pol de Mar, deixem la carretera per baixar al camí que ressegueix la costa.
I deixarem a mà esquerra el Parc del Litoral, zona d'esbarjo dels santpolencs.
Travessem la riera per sobre del pont de fusta
I entrarem a la vila...
Per entaforar-nos pels seus carrers, fins arribar a l'estació, on travessarem la via del tren pel pas a nivell.
Per desembocar al passeig del mar integrat per vivendes de nova construcció
Al final de la zona urbana, pujarem de nou a la carretera, ja que el camí del costat de la via es fa intransitable en alguns trams
Tornarem a circular per un lateral de la carretera, mínimament adaptat per a vianants i ciclistes.
La Platja de la Roca Grossa marca el final del terme municipal de Sant Pol
Calella ens dóna la benvinguda, a mà esquerra veurem primer unes antigues Torres de Comunicació i més endavant el far.
A mà dreta podem continuar gaudint del paisatge que ens ofereixen les seves cales primer, i la vista de la platja gran més endavant. Les seves platges han contribuït en gran mesura a convertir Calella en una de les primeres destinacions turístiques del país.
Arriba l'hora de baixar escales, per travessar posteriorment les vies pel pas subterrani que dóna al passeig.
Al llarg del passeig, construït els anys 20 del segle XX, tindrem l'oportunitat de contemplar alguna edificació modernista com la Torre Macaya.
O el monument a la Sardana, dansa de la qual Calella en va ser ciutat pubilla el 1996
Prop del límit del seu terme municipal toparem amb el cementiri i l'ermita que hi ha al seu interior.
Pineda de Mar, poble de tradició marinera com tots els de la costa maresmenca. La imatge de la mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, ens en dóna constància.
El nom de la població dóna a entendre que aquesta és rica en pins, aquí en podem veure alguns exemplars a ran de mar.
Toparem també amb un dels búnkers de la guerra civil que encara esquitxen les nostres costes.
Les seves extenses platges fan que Pineda també tingui una important oferta hotelera.
Però que per sort els hotels no han envaït tot el litoral
La línia costanera de Santa Susanna és bàsicament turística, composta sobretot per hotels, càmpings, botigues i restaurants. El petit nucli urbà és uns centenars de metres terra endins.
Els càmpings ocupen una bona part de la línia de costa, fins al punt de permetre ocupar el passeig per auto-caravanes.
Just acabada la línia d'hotels comença el terme municipal de Malgrat de Mar.
Un cop deixat enrere el nucli urbà, tindrem una bona vista del Castell de Palafolls
Mentrestant a la nostra dreta, ens continua acompanyant l'extensa llengua de platja que a penes ens ha deixat des de Calella
L'entrada d'un càmping ens barra el camí, si volem arribar fins a la punta de la Tordera, ho haurem de fer per la platja.
Per travessar el riu haurem de recular fins a la carretera que hi ha abans de deixar el càmping que ens barrava el pas.
La carretera travessa sembrats, que aprofiten la fertilitats d'aquestes terres properes al riu.
Un parell de quilòmetres riu amunt trobarem el pont sobre la Tordera.
Hi ha qui però prefereix travessar el riu pel seu llit.
Uns metres més amunt hi ha el pont del tren, que circula diligentment cap al nostre destí final...
L'estació de Blanes, que està ubicada als límits de la comarca de la Selva.
Final de trajecte, a no ser que optem per continuar fins a Tordera.
En aquest cas, un cop creuat el pont sobre la Tordera, haurem de girar a la dreta en direcció al mar i seguir el camí durant uns metres fins arribar a una bifurcació.
Desemboquem al camí marcat com a Ruta de la Tordera, que va resseguint el riu pel seu marge.
Seguim el seu traçat en suau pendent en direcció muntanya, un camí flanquejat pels canyissars propis de les ribes dels rius.
Alguna clariana a l'esquerra ens permet contemplar el traçat del riu
Uns quilòmetres més amunt trobem el pont de la N-II, carretera que haurem de creuar.
Un darrer esforç i ja tenim la vila de Tordera al davant
Gràcies Joan per el relat d'aquest recorregut, efectivament aquest paratges ja tenen aires pregironins, no en va més d'un ja ho anomena la Costa Brava sud.
ResponEliminaTens raó, sobretot bona part del tram que va entre Canet i Calella. Deu ser un territori que fa milers d'anys es va escindir de la Costa Brava. M'alegra que t'hagi agradat.
ResponEliminaJoan
Queda clar que cal espavilar-se per seguir la costa en bicicleta, en determinats trams no ho posen fàcil.
ResponEliminaDe Blanes a Port-Bou encara temps teca per estona. Endavant.
Una abraçada.
Tens raó, Manel, seria genial que hi hagués un passeig que anés de Barcelona a Blanes de forma continuada. I això d'arribar a Portbou no ho veig gaire clar, només de pensar en la carretera de Tossa a Sant Feliu de Guíxols ja em vénen suors.
ResponEliminaUn altre itinerari per obrir les ànsies de viatjar, Joan. Si ja té mèrit tota la il·lustració fotogràfica, que a damunt ho hagis fet en bicicleta, em meravella. Però, però... es pot fer en cotxe?
ResponEliminaHola Teresa, molt agraït per la teva visita i els teus comentaris. La N-II ressegueix tota la costa del Maresme des de Montgat fins a Malgrat, però no és ben bé el mateix, en alguns llocs et pots acostar en cotxe fins a primera línia de mar, però en d'altres només pots fer-ho a peu o en bicicleta.
ResponEliminaSalutacions.