Després d'un episodi de pluges continuades al nord, sorgeixen al Pla de l'Estany una sèrie d'estanys ocasionals o bullidors. Aquests estanys tornaran a desaparèixer al cap d'uns dies o setmanes, depenent de l'aigua que s'hagi acumulat.
Un d'aquest estanys ocasionals és l'anomenat Clot d'Espolla al municipi de Fontcoberta.
Entrant al veïnat de Melianta hi ha un camí a l'esquerra que ens porta fins a l'improvisat estany.
Si tornem a la carretera i continuem direcció a Figueres i passat un bosc d'alzines trobarem un camí a l'esquerra que recula per l'altra banda del bosc i ens mena a l'altra banda de l'estany. Des d'aquest punt podrem observar millor les sorgències d'aigua.
En aquest vídeo es pot veure perquè se l'anomena bullidor
Aquestes bombolles són degudes a l'aigua que brolla del fons de l'estany
Al Clot d'Espolla també hi podem observar uns petits habitants anomenats triops cancriformis, uns petits crustacis que es remunten al triàsic amb una mínima evolució des d'aleshores. Llurs ous sobreviuen als períodes de sequedat enterrats en el fang i eclosionen amb l'arribada de les pluges que omplen l'estany.
Aquí els podem observar en la seva fase jove, en què tenen l'aparença de capgrossos.
Si tornem a la carretera i continuem direcció Figueres, després d'una recta de dos quilòmetres i abans d'entrar al veïnat de Martís, agafem el camí a l'esquerra i anirem a trobar el rec d'Espolla, que envia les aigües de l'estany fins al riu Fluvià.
Al seu pas travessa el pont romà de Martís...
Formant més avall el salt de Martís
Els meus agraïments a en Manel, veí de la zona, per les seves mil·limètriques indicacions
Hola Joan,
ResponEliminaHo has visitat tot, i pel que veig vas fet un munt de fotografies. Ben documentat, sí senyor.
Una abraçada.
Amb les teves indicacions no em podia saltar res, el que m'ha fallat són els triops que no han volgut treure el cap.
ResponEliminaSalutacions i gràcies.
Joan
Ara són encara com petits capgrossos, amb cua i tot no arriben a 1 cm. i són de color negre, d'aquí a uns dies, si encara hi ha aigua, i penso que sí perquè encara brolla, arribaran a uns 3 cm i ja són d'un color més marronós i no tan arrodonits. Tan al costat dels brolladors com des de la tarima d'observació se'n veuen a centenars.
ResponEliminaSalut.
Vas poder arribar a veure bé el salt de Martís? És que no se'n veu foto (la que mostres és una petita cascada que hi ha més amunt). Quan hi vaig anar fa dues setmanes hi havia tanta aigua que el camí de baixada era impracticable.
ResponEliminaI així als triops encara els falten alguns dies? Doncs potser serà qüestió de tornar-hi a passar, oi?
Salutacions
David
Manel i David: pels vostres comentaris he deduït que:
ResponEliminaA) No he vist el salt de Martís, com que a l'entrada del camí hi ha l'indicador i vaig veure la cascada em vaig pensar que era aquell.
Si era el camí que baixava des de l'altra banda del rierol, ara semblava practicable al menys en el seu inici.
B) He vist els triops, i a més els tinc gravats. Vaig estar cercant informació i no vaig saber trobar cap fotografia en l'estat en què jo els vaig veure i em vaig pensar que el que havia vist eren capgrossos.
Gràcies a tots dos pels vostres aclariments.
Salutacions.
Joan
Hi ha molts llocs bonics de Catalunya que m'agraden ...
ResponElimina