L'excursió comença al poble de Riells del Fai, que pertany al terme municipal del Bigues i Riells, al Vallès Oriental.
A baix podem veure l'església romànica de Sant Vicenç
Només entrar al poble de Riells, venint de Bigues agafem el camí a la dreta que mena cap a Sant Miquel del Fai. En començar a deixar el poble enrere
Ja podem començar a contemplar els cingles de Bertí, que ens acompanyaran tot el camí.
El camí discorre per la vall del riu Tenes, una mica allunyat i elevat respecte al curs del riu.
Durant el trajecte anirem descobrint algunes masies disperses al fons de la vall
Després de deixar enrere una petita urbanització, agafem un trencant a la dreta que es comença a enfilar pels cingles.
Des de dalt de la cinglera podem contemplar, sense acostar-nos gaire al marge, el fons de la vall.
I una mica més endavant el saltant d'aigua del Tenes
Que cau en cascada enmig dels cingles.
I el monestir benedictí, construcció gòtica del segle XV
Accedirem al recinte que allotja el monestir entremig de grans roques
El riu Rossinyol que circula per tot el recinte del convent, ha anat format balmes durant el curs dels segles.
Com es pot veure, l'aigua i les roques ens acompanyen durant tot el trajecte.
A prop del convent hi podem trobar l'església de Sant Miquel, l'única església del país construïda íntegrament dins d'una cova.
Aquí en podem observar l'interior.
Al costat del monestir hi descobrim aquest estany
Va ser fundat per Gombau de Besora, senyor feudatari del castell de Montbui
Ara podem observar de més a prop el salt d'aigua del riu Tenes
En aquest paradís de l'aigua també podem gaudir-la en grutes subterrànies.
El llac de les Monges
La part del darrere de la cascada
La gruta que queda darrere la cascada.
Aquí podem veure una bona part de la vall
Al final del recorregut trobem l'ermita de Sant Martí, construïda el segle IX, ubicada a l'extrem de la cornisa del Fai
Molt bo, Joan, aquest itinerari. Bo de seguir a peu, o còmodament des de casa veient aquest acurat reportatge tan ben documentat gràficament.
ResponEliminaA més pràcticament sense gens al mig... com t'ho fas?.
Enhorabona.
Salut.
Gràcies Manel, resulta que el vaig penjar sense tenir-lo encara acabat del tot quant a redactat. Com m'ho faig per no agafar gent? M'ho preguntes tu que n'ets tot un expert? Ja ho diu en Pep: si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora.. i si amés amenaça pluja millor.
ResponEliminaSalutacions.
Joan
Est un crack , amb això de fer fotografies sense gent , molt bon reportatge , com sempre .
ResponEliminaUna abraçada! :))
De tant en tant trobo pedres et felicita pel teu bloc i et comunica que ha decidit concedir-te el premi Liebster. Per a conèixer la resta de premiats i les bases dels premis, pots enllaçar amb http://detantentanttrobopedres.blogspot.com.es/2012/06/els-premis-liebster.html
ResponEliminaMoltes gràcies Dora, el meu agraïment per anar-me seguint.
ResponEliminaAbraçades.
Joan
Jordi, moltes gràcies per aquest premi del que no sé pas si en sóc prou mereixedor. Ja he llegit les bases i properament escolliré els meus 5 agraciats, el que no tinc massa clar és com saber si ja se'ls ha estat concedit.
ResponEliminaT'aniré informant.
Salutacions.
Joan