Castell de Montsoriu

El Castell de Montsoriu, situat un en turó de la Comarca de la Selva, al peu del Montseny i a cavall dels municipis de Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies està considerat el castell gòtic més important de Catalunya.

La primera fase de construcció del castell data del segle X, però es va anar reformant i ampliant fins al segle XIV, a l'època de màxima esplendor era  propietat del vescomte de Cabrera.

Les tasques d'excavació i restauració del castell van començar  a principis de la dècada dels 80, i d'una forma continuada des del 1993. Els treballs de restauració s'han efectuat estrictament basant-se en el coneixements que se'n tenen, deixant sense restaurar aquelles zones que no se sap com eren.

Des del gener del 2011 està obert al públic i s'ofereixen visites guiades i comentades els caps de setmana, tot i que encara continuen les tasques de restauració.

Si deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a peu de carretera, només obert els caps de setmana, tenim gairebé tres quilòmetres a peu fins al castell.

 Mentre pugem entre boscos d'alzines

Podem anar gaudint de la vista que se'ns presenta, aquí podem entreveure la vila de Breda

Un darrer esforç i ja tenim el castell a tocar

Quan es van iniciar les tasques de restauració, es van trobar amb el fet que el castell havia estat envaït pel bosc...

Encara es poden observar vestigis d'aquest invasió boscana

Una altra de les tasques va ser la consolidació d'alguns murs que estaven en perill d'esfondrar-se

El castell de Montsoriu té la ben guanyada fama de ser un castell inexpugnable, tot i haver patit diversos setges, mai no va caure en mans enemigues.

Un dels secrets d'aquest èxit és la seva disposició tàctica.

Basada en passos i portes estrets, que evitaven la penetració en massa de l'enemic.

Després de creuar la segona porta d'entrada al castell...

Arribem a la barbacana, parany on l'enemic quedava literalment acorralat.

Com es pot comprovar, el marbre és una material molt utilitzat en tota l'obra, senyal inequívoc del potencial econòmic del senyor del castell.

A través d'aquestes escales accedim a la primera planta del castell.

L'enemic que aconseguia arribar fins aquí es trobava totalment a mercè de l'enemic, els principals elements de defensa dels quals eren les ballestes, les pedres i la calç, que feia estralls sobre els cossos suats de l'enemic.

En aquesta primera planta hi havia primerament el cos de guàrdia.

Ben a tocar del seu lloc de treball.

Diu una llegenda que una vegada un rei moro assetjava el castell, després de setmanes de setge va ser convidat a dinar pel senyor del castell. Un dels plats que se li va oferir va ser peix fresc de la riera d'Arbúcies. En veure el rei moro tal prodigi va decidir abandonar el setge i tornar-se'n al seu país.

Aquí és on s'ubicava l'ermita prerromànica

I aquí es pot observar la torre de l'homenatge, on encara es poden observar restes de l'arrebossat que cobria tot el castell

Des d'aquí es pot contemplar la nova ermita, a l'esquerra, i a la dreta la casa noble, tot de més recent construcció, al segle XIV

Per aquesta escala accedirem la segona planta del castell.

Abans de pujar-hi però, veurem una de les estances del primitiu castell

En aquesta estança és on feien vida els primitius habitants del castell, una sala totalment plurifuncional, aquí s'hi cuinava, podem observar la llar de foc, s'hi menjava i s'hi dormia.

Ara sí que pugem a l'última planta, des d'on accedeix a la torre d'homenatge

Aquí podem veure de prop el conjunt de merlets i espitlleres

I una bona panoràmica del pati del castell

També podem contemplar la pedrera d'on es va extreure la pedra per construir-lo, la qual encara està en ús avui en dia.

Pugem ara a dalt de tot de la torre de l'homenatge, el cim del castell.

El primer que podem veure és la torre de les bruixes just al davant.

La vila d'Arbúcies.

La serralada del Montseny. 
Des d'aquesta posició privilegiada es té domini visual sobre tot el corredor prelitoral, la vall d'Arbúcies, i en un dia serè es pot veure fins i tot la torre de Collserola i el mar, a l'alçada de Blanes. 
Des d'aquí es podia detectar doncs, qualsevol moviment que hi hagués en molts quilòmetres a la rodona. Avui en dia és utilitzat per la guàrdia forestal com a observatori per a la detecció d'incendis.

Tornem a la part baixa del castell

Per entrar a la sala gòtica. Aquesta sala orientada al nord, és la sala més freda del castell, per la qual cosa s'usava com a rebost. Sobre aquests pilars s'hi apostaven les prestatgeries, era la manera de dificultar l'accés a les rates.

Aquesta era la cisterna on s'emmagatzemava l'aigua provinent de la pluja, per mitjà d'un sistema de canalitzacions que n'hi encaminava l'aigua.

Hi havia un pou adossat on es transferia l'aigua pel sistema de vasos comunicants, des d'on s'extreia.

Aquí tenim la vista de la torre de l'homenatge des del pati.

Aquí a terra, part del sistema de canalització de l'aigua de pluja.

Aquesta era la sala noble, on es feia els grans banquets a l'època medieval. En aquesta sala hi havia el tinell, on s'exhibia la col·lecció de ceràmica propietat del senyor del castell.  

Un sincer agraïment a la noia que ens va acompanyar en la visita guiada, que a part d'acompanyar-nos i mostrar-nos i explicar-nos totes les parts del castell, ens va donar classes d'història, ens va encomanar el seu entusiasme, i ho va arrodonir amb anècdotes i llegendes.