D'Argentona a Burriac per la ruta de les fonts.

Vila de càntirs, fonts, modernisme...

Argentona és una vila de la comarca del Maresme amb una població d'uns 11700 habitants.

Al municipi d'Argentona hi podem trobar empremtes del modernisme de la mà de l'arquitecte mataroní Puig i Cadafalch.

Can Garí i la finca que l'envolta, situada al veïnat del Cros, van ser dissenyats per Puig i Cadafalch, i construïts entre el 1898 i el 1900.

Aquí podem veure la tanca d'accés a la finca.

Tot el conjunt ha estat recentment restaurat, i ara podem contemplar un de les cases modernistes més esplèndides del Maresme.

La casa va ser construïda a l'emplaçament d'una antiga masia i era destinada a residència d'estiueig del financer Josep Garí i s'inspira en el gòtic civil dels segles XV i XVI però amb ornaments propis del modernisme més florit.

La visita de la finca és possible, sota inscripció prèvia, i un dissabte al mes,  dins de la ruta modernista de Puig i Cadafalch organitzada conjuntament entre els ajuntaments de Mataró i Argentona.

Aquesta és la casa dels masovers, annex al casal principal.

A l'entrada de la vila, venint de Mataró hi trobem exposat aquest tramvia. El número 2, formava part de la petita flota de tramvies que unia Mataró amb Argentona.

Aquesta línia va ser inaugurada el 1928, i va prestar els seus serveis fins al 1965, que va ser clausurada i substituüda per autobusos, a causa d'uns aiguats que van ensorrar el pont de la riera d'Argentona i malmetre les instal·lacions.

Argentona ha estat sempre coneguda pels seus càntirs.

Per això després de les obres de remodelació que van convertir el Carrer Gran, carrer central de la vila en zona de vianants.

s'hi van instal·lar aquesta sèrie de càntirs d'autor.

Aquest trajecte de càntirs ens porta fins a la plaça de vendre, per guiar-nos fins...

a la residència familiar d'estiueig de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch,  dissenyada pel propi arquitecte. Actualment està en estat de degradació continuat.

 

No gaire lluny d'aquí, a la plaça de l'església hi trobem el Museu del Càntir, que va ser inaugurat el 1975 i podem trobar-hi més de 2000 exemplars diferents d'aquest estri.

A part de l'exposició permanent, també n'hi ha de temporals, així com altres activitats i tallers.

.

Un altre dels atractius de la Plaça de l'església és la Casa Gòtica, edifici del 1534, restaurat a mitjans del segle XX i llegat a la vila, allotja l'arxiu històric municipal i les oficines del museu del càntir.

L'església de Sant Julià, d'estil gòtic tardà, construïda entre el 1517 i el 1539 sobre una primitiva església romànica. El 1897 va ser restaurada per Puig i Cadafalch.

Argentona és coneguda també com la vila de les fonts, una de les més representatives és la de Sant Domènec (o Domingo), que està dins del nucli urbà...

I el seu origen data del segle XV, tot i que l'actual font és del 1883, retaurada el 1958

Argentona, va ser una de les viles d'estiueig preferides per la burgesia catalana, raó per la qual podem descobrir als seus carrers diversos edificis residencials com Can Mercader, conegut també com  la Casa Mora, d'estil neoàrab amb inspiracions modernistes.

Des del bosquet que hi ha al costat de la font picant, podem inciar la ruta de les fonts, que en aquests darrers anys, per iniciativa popular s'han restaurat i senyalitzat.

Aqustes escales donaven accés a uns xalets en estat ruïnós, que recentment han estat enderrocats dins les tasques de restauració de tot l'espai.

Iniciem el trajecte per la Font Picant (abans picanta), aquesta font i els seus voltants era un lloc tradicional d'esbarjo fins als anys 70 del segle passat, dels diumenges i les tardes d'estiu, sobretot per la gent d'Argentona i Mataró.

Després de dècades d'abandonament, darrerament s'ha recuperat l'espai i la pròpia font....

que després de molts anys torna a rajar aigua picant unes hores al dia, gràcies als treballs de recuperació del pou, la mina i la veta d'aigua. Fins als anys 70 davant de la font hi havia un taulell on previ pagament se servien gots d'aigua i anissos (abans nissos).

I aquí tenim la fita que ens assenyala que anem pel bon camí

Just en el propi camí que ens porta al castell de Burriac, hi trobem la Font del Camí, que va ser construïda l'any 1999

Continuant pel camí de Burriac, trobem un sender a la dreta que ens mena a la Font de les Sureres, per la foto es pot deduir que rep aquest nom en honor a aquest parell de sureres centenàries.

Aquesta font, l'aigua de la qual baixa fent sifó, va ser construïda l'any 1999 a partir del pou de Can Llei.

Aquí tenim l'opció de tornar al camí principal o continuar pel sender, que ens portarà directament a la...

La Font de l'Esquirol, que va ser creada el 1998 i que té mina pròpia, aquest font es va construir per travessar el torrent que ve de la Font del Ferro.

 

Al costat mateix de la font de l'Esquirol i tenim la germana petita, la Font de l'Esquirolet, va ser creada el 1998 en canalitzar un naixement que es va trobar. La mina que li subministra l'aigua a vegades s'asseca.

Seguint un caminet que hi ha sobre la font de l'Esquirolet, arribarem a la Font del Grup, i posteriorment a la Font del Ferro, que és a la que pertany la imatge següent.

Aquesta font va ser restaurada el 1994 i es troba al Veïnat de Lladó, al començament del Torrent de Burriac.

La seva aigua ferruginosa neix d'una mina i té una canalització d'uns 30 metres.

Tota la seva estructura va ser reconstruïda, prenent l'antiga com a model.

També es va netejar i condicionar tot el seu entorn.

Convertint tot l'espai en un racó molt agradable.

Ara que hem tingut ocasió de tastar l'aigua de totes les fonts, 

podríem continuar la ruta fins...

...al Castell de Burriac

Tot i ser força costerut el trajecte que ens queda, l'esforç val realment la pena.

Al creuament amb el camí que ve de Cabrera de Mar, i al peu ja del tram final de l'ascens, hi ha aquest monòlit commemoratiu del 500 aniversari de les municipalitats.

Des d'aquest punt tenim l'opció de tirar pel dret, muntanya amunt, o bé seguir el camí que la voreja pel darrere.

Des d'aquest punt podem gaudir de les vistes de Mataró amb el mar de fons, i la Torre Ametller en primer pla, construcció noucentista del veïnat d'Agell, actualment alberg juvenil.
 

I aquí el tenim, el Castell de Burriac. tot i pertànyer al municipi de Cabrer de Mar, ha estat de sempre molt arrelat a la vila d'Argentona.

Després de pujar per unes escales metàl·liques que en trenquen força l'encant, arribem a la porta d'accés al recinte.

 

Per on travessem les muralles que el circumden i ens dóna accés al primer pla del castell.

El primer esment documentat del Castell de Burriac, data de l'any 1017, en una carta que la comtessa Ermessenda va adreçar a Berenguer Ramon I, en aquella època el castlà era Bernat de Sant Vicenç...

Que estava sota el domini senyorial dels comtes de Barcelona.

Entre els segles XII i XIII, van ser construïts la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.

La Torre de l'homenatge, que es conserva en força bon estat, va ser construïda al segle XV sobre una torre medieval ja existent.

Després de passar per diverses mans, el castell va ser abandonat al segle XVIII

 

I va arribar al segle XX en estat ruïnos.

A principis dels anys 90 s'hi van realitzar tasques arqueològiques i arquitectòniques, orientades aquestes a la consolidació dels murs.

Des d'aquí dalt podem gaudir d'una bona vista de part de la comarca del Maresme, mentre recuperem l'alè per al descens.