Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ

diumenge, 17 de febrer de 2013

La Vall de Sant Daniel i Puig Castellar

Aquesta ruta parteix de la ciutat de Girona, des de davant de Sant Feliu on hi ha l'escultura de la lleona, fins a les restes del Castell de Sant Miquel, situat a dalt del Puig Castellar, passant per la vall de Sant Daniel.

Deixem el cotxe a l'aparcament del Parc de la Devesa


Mentre ens apropem al punt de trobada podem contemplar aquest contrallum de Sant Feliu i la imponent Catedral.


Travessem el pont sobre l'Onyar i ja ens trobem...


amb la típica imatge gironina de la lleona enfilant-se en una columna llisa. Segons diu la tradició el visitant ha de tocar o besar el cul de la lleona, segons les versions, per assegurar-se la tornada a la ciutat. Aquesta és una rèplica de l'original del segle XII que es guarda al museu d'art de la ciutat.



Davant hi tenim la basílica de Sant Feliu, originària dels primers temps del cristianisme, completada més tard amb cobertes i nau gòtica i façana barroca.



Tot deixant Sant Feliu a la dreta, enfilem pel carrer de la Barca, anomenat popularment carrer de les putes, fins arribar al carrer Galligants, on virarem a la dreta. De seguida trobarem Sant Nicolau a l'esquerra, temple  romànic llombard del segle XII


A mà dreta Sant Pere de Galligants, un dels monuments d'estic gòtic llombard més remarcables de Catalunya.



Rera Sant Pere podem entrellucar la cúpula dels Banys Àrabs, que tot i recordar-nos-els, és una obra romànica del segle XII



Anem deixant enrere el casc urbà, tot seguint el carrer de Sant Daniel que va seguint el curs del riu Galligants.






Uns minuts més tard trobarem a l'esquerra el monestir de Sant Daniel, monestir de monges benedictines original de l'edat mitjana i encara actiu. Va ser fundat per Ermessenda de Carcassona en unes terres que va adquirir el 1019.




Rodegem el monestir i girem a la dreta tot deixant-lo enrere.





L'avui agregat de Sant Daniel va ser un municipi fins al 1963 que va passar a formar part de Girona.






Després d'uns minuts més de caminada trobarem la cruïlla a l'esquerra que ens portaria al gironí Montjuïc. De seguida trobarem l'església i el cementiri de Sant Daniel.





A partir d'aquí els nuclis de població es van disseminant i el paisatge es torna força bucòlic.








A partir d'aquí el trajecte que era fins ara força planer, es va fent progressivament més costerut per anar a trobar la variant nord de la N-II, batejada com a monument al ciment.





Un cop travessada per sota la N-II, ja podem veure una gegantina escultura que em fa pensar en un dolmen que està al peu de la carretera.





Continuem enfilant-nos camí amunt deixant el "dolmen", escultura obra de Bonaventura Ansón, feta amb marbre de Carrara.
Des d'aquí, si ens girem podrem gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat de Girona.


En aquest punt deixem les darreres vivendes habitades 


i només trobarem ja alguns masos derruïts i anys i panys deshabitats.




En aquests darrers trams del nostre ascens al Puig  Castellar podrem triar si pugem pel camí general que va fent més volta o bé per les dreceres marcades.


Uns darrers esforços i esbufecs i ja podem veure el perfil de la torre del força enrunat castell de Sant Miquel, el nostre objectiu final.


El Castell de Sant Miquel,  se'l disputen històricament Girona i Celrà, de fet va pertànyer a aquest segon municipi fins al 1974. 
El conegut com a Castell de Sant Miquel, és en realitat una ermita, que va ser construïda el segle XV, inicialment dedicada a Santa Maria i Sant Miquel.






Des de dalt de la torre, amb el poble de Celrà al nostres peus, tenim una magnífica vista del tram de Costa Brava que va des de l'Estartit i les Medes fins als primers contraforts del Cap de Creus, passant per l'Escala, els aiguamolls de l'Empordà i la badia de Roses.





El meu agraïment als nostres amics gironins Lourdes i Quim que han fet possible aquesta sortida i que ens han fet d'amfitrions i guies en aquesta descoberta de Girona i els seu entorn, tant a nivell paisatgístic com arquitectònic, cultural i gastronòmic.


9 comentaris:

  1. Em sembla que hi haure de tornar ...em vaig deixar molta cosa per veure ;)

    Una abraçada!
    PD- MOLT BO EL REPORTATGE!!!!!!

    ResponElimina
  2. Visitar Girona i no deixar-se res és pràcticament impossible Dora, per això tenen la lleona, perquè hom s'asseguri tornar un altre dia a descobrir coses noves.

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
  3. Benvolgut amic Joan, ha estat un plaer compartir amb tots vosaltres aquesta passejada per aquests paratges i la seva historia.

    Gràcies per aquest recull.
    Lourdes i Quim.

    ResponElimina
  4. Gràcies Joan per compartir aquests fotografies tant boniques i que fan "dentetes".
    Sempre val la pena visitar Girona i el seu entorn els cops que calgui, i tal com diuen els gironins, i és ben veritat, Girona m'enamora!!

    A veure si la propera puc venir.

    Maria

    ResponElimina
  5. Ja és ben cert això que dius, Maria. Jo com més conec Girona més me n'enamoro.

    Salut

    Joan

    ResponElimina
  6. Joan, aquest és un bon reportage d'un recorregut molt interessant!
    Coneixia la vall de Sant Daniel però no les runes del castell de Sant Miquel al Puig Castellar, me l'apunto per a una propera sortida!
    una abraçada

    ResponElimina
  7. Joan,
    Felicitats pel recorregut i el reportatge fotogràfic, en el que mostres una Girona molt poc coneguda, fins i tot pels propis gironins.
    Salut!

    ResponElimina
  8. Déu n'hi do quina passejada. Moltes gràcies per compartir-la.
    Salut !
    Graciel·la

    ResponElimina
  9. Aquest recorregut le fet aquesta setmana despres de molts any sense anar-hi, vaig arrivar fins al cementiri recorregut en el cual coincidim en moltes imatges.
    Gràcies per compartir-la.

    ResponElimina