Via verda del Ter: de Bescanó a Amer

Les vies verdes són recorreguts per fer a peu o en bicicleta manllevats d'antics itineraris de ferrocarril caiguts en desús.

El recorregut que presentem correspon a la ruta de Sant Feliu de Guíxols - Girona - Olot, en el seu tram entre Bescanó i Amer.

Partim de Bescanó, poble de la comarca del Gironès, ubicat a la riba dreta del Ter, ocupa 36 km2 dels contraforts orientals de les Guilleries.

Deixem el poble enrere i al cap de poca estona de camí, amb el riu a la nostra dreta i la carretera a l'esquerra arribem al Pou de Glaç de Vilanna.

Situat a l'altra banda de la carretera, hauria servit com a centre de fabricació i emmagatzematge de gel durant el segle XVII. De forma circular i construït amb pedra i morter de calç amb 60 cm. de gruix i estava cobert amb teula. Un terraplè reforçava i aïllava el mur.

Al cap de pocs metres trobem la central elèctrica, d'estil modernista, que amb un cabal de 7500 litres i un salt de 8,3 metres subministrava electricitat fins a Palamós.

Durant tot aquest tram del trajecte tenim el riu o les seves canalitzacions com a company de viatge.

A 7 quilòmetres de Bescanó i just abans de reunir-nos amb el Ter, hi ha a l'esquerra de la carretera un grup de cases que pertanyen al poble de Vilanna, la cruïlla que porta al centre urbà l'hem deixat un  parell de quilòmetres enrere. En aquest petit nucli a peu de carretera hi ha Cal Rajoler, un establiment de restauració amb menús típics de la zona i a més lloguen burricletes (bicicletes amb motor) molt adequades per aquell que vol recórrer la via verda sense cansar gaire les cames.

Si en aquest punt travessem el riu pel pont que hi ha sobre el Ter, canviem de municipi i de comarca, ja que ens trobem amb la colònia Bonmatí, al terme municipal de Sant Julià de Llor i Bonmatí a la comarca de la Selva.

Aquesta colònia industrial fundada per Manuel Bonmatí l'any 1896 aprofitava l'aigua del Ter. Constava de dues fàbriques tèxtils i un molí paperer.

L'actual casa de la vila és la que havia estat la casa del director.

El mas Bonmatí, d'estil historicista va ser aixecat pel fill del fundador de la fàbrica, Josep Maria Bonmatí entre 1919 i 1924

Tornem a travessar el riu per recuperar la via verda de la que ens havíem separat momentàniament per continuar el camí cap a Anglès tot gaudint dels paisatges fluvials i muntanyencs

Pel camí trobem també aquesta masia fortificada amb torre de defensa construïda el segle XVII. Can Biel

Només entrar a Anglès i a l'alçada de l'antiga farga amb cobertura herbàcia, haurem de travessar la carretera, ja que la nostra ruta continua a partir d'ara per l'altra banda de la carretera.

Des d'aquest marge esquerre de la carretera podem veure transcórrer el poble d'Anglès al nostre pas.

La ruta està ben marcada dins del nucli urbà d'Anglès.

Arribem al Passeig de l'Estació, amb l'antiga estació de ferrocarril que li dóna nom. El 1895 es va inaugurar el tram que va de Salt a Amer, el 1898 va arribar a Girona i el 1911 la línia va quedar completa en arribar fins a Olot. El 1969 va fer el seu darrer viatge.

A la sortida d'Anglès, a l'alçada de la carretera que va a Sant Julià de Llor fem una petita escapada del camí per fer una incursió per terres pantanoses.

De tornada al camí trobarem aviat la riera que separa Anglès de La Cellera de Ter

Per trobar seguidament a la dreta el cementiri amb la capella neoromànica.

A mà esquerra ens van acompanyant les muntanyes de les Guilleries.

Ja tenim el nucli urbà de la Cellera de Ter a la vista, amb la torre de les bruixes, campanar de l'església de la Mare de Déu de Sales com a element distingit.

Església amb façana barroca però romànica d'origen, del qual conserva pocs elements. Documentada des del segle IX

Als carrers de la Cellera de Ter i a d'altres de la contrada hi descobrim aquest personatge en forma de ruc, disposat a ser llançat. Simbolitza el futur rellançament d'un país cap a la seva llibertat?

Anem deixant enrere el poble per arribar a aquesta àrea de descans amb font inclosa.

Després del repòs continua la ruta amb l'objectiu final del nostre trajecte d'avui ben a prop.

Amer, bressol de l'aigua de Fonter, es troba situat a l'extrem nord-oriental de la comarca de La Selva, fronterer amb la Garrotxa.
La Plaça porxada i el monestir són dos dels seus elements arquitectònics destacats.

Un tomb per la història de Barcelona.

Un d'aquests meus plaers és entaforar-me per la Barcelona antiga i profunda, deixar-me engolir pels seus carrers foscos i sovint tenebrosos, sense cap rumb fix, observant cada racó i mirant de captar cada moment, tot respirant la seva història.

Començo la ruta a l'alçada de Via Laietana caminant en direcció a Colom, deixant a la dreta el  monumentalista edifici de Correus construït entre els anys 1926 i 27

Entrem per un d'aquells carrerons entre Via Laietana i les Rambles i anem a parar de ple davant la Basílica de la Mercè, església d'estil gòtic del segle XVIII

ubicat a la plaça del mateix nom i que te la Font de Neptú com a epicentre.

A la dreta de la basílica hi tenim ubicat l'antic Convent de la Mercè convertit actualment en capitania general.

Podem contemplar els passadissos coberts que uneixen els dos edificis.

Seguim la nostra ruta per més carrers ombrívols, on a penes ha anat a raure mai algun raig de sol despistat.

Per anar a parar a un espai més obert, la Plaça Sant Miquel amb el Palau Centelles d'estil gòtic de finals del segle XV.

En aquests carrers foscos sempre hi ha ulls que vigilen els teus moviments.

Sense que ens deixin de petja doncs, arribem a l'església de l'Esperança, d'estil gòtic del segle XVIII

I a la mateixa plaça, una dels exemplars de font gòtica amb terrasseta que ens podem trobar sovint per aquests verals.

Respirem una mica quan arribem a la Plaça Sant Jaume per encarar-nos al Palau de la Generalitat.

Seu del màxim òrgan de govern del país des de primers del segle XV fins avui, amb alguns segles d'interrupcions forçades.

Davant per davant, la casa de la Ciutat. Al 1369 es va adquirir la casa de Simon Oller per convertir-la, després d'una ampliació i transformació en la Casa de la Ciutat. La façana gòtica i el Saló de Cent van ser aquestes primeres transformacions.

Des del 1249, origen de la institució, no disposava d'edifici propi, i s'havien de celebrar els Consells de Cent en el Convent de Santa Caterina primer i de Sant Francesc després.

En una cantonada de la plaça de Sant Jaume hi trobem aquest edifici d'estil neoplateresc i que va ser construït entre 1899 i 1902 per a ser seu de la Caixa de Barcelona.

Ens dirigim direcció a Vila Laietana fins a la Plaça del Rei, espai que pertanyia al palau Major, amb el Palau el Lloctinent a mà esquerra.

I a davant el Saló del Tinell

Amb la capella de Santa Àgata tancant el conjunt arquitectònic de la plaça, d'estil gòtic i construïda a partir de 1302.

Travessem la Via Laietana i tornem a ficar-nos per un dels carrerons que hi conflueixen per anar a parar a la Plaça de la Llana, conjunt arquitectònic compost per edificis dels segles XVIII i XIX, el seu nom li ve d'un mercat de llanes que s'hi celebrava.

No gaire lluny d'allà hi trobem el mercat de Santa Caterina, d'estil neoclàssic i construït el 1848 on hi havia hagut l'antic convent del mateix nom amb església gòtica amb bonic claustre, enderrocat uns anys abans.

Al carrer Tantarantana descobrim aquestes restes de les antigues muralles.

I alguna mostra d'art urbà contemporani.

Tombo avall per anar a buscar el mercat del Born i em trobo amb la curiosa imatge d'un ofici que ja considerava extingit. L'esmolet.

El deixo amb la seva feina d'esmolar ganivets i em dirigeixo cap al Mercat del Born, projectat el 1873 per Antoni Rovira i construït entre 1874 i 1878 per Maquinària Terrestre i Marítima.

Sota els fonaments del mercat del Born s'hi va trobar, congelada en el temps, les restes d'una cinquantena de cases, botigues, tavernes que formaven part del barri de Ribera, i que van ser derruïdes després del setge de Barcelona el 1714

El centre ha estat inaugurat l'11 de setembre del 2013, a través de visites guiades es podrà passejar pels carrers de la Barcelona de principis del segle XVIII tot descobrint la seva història.

La part superior estarà oberta al públic de dilluns a diumenge. Exposicions permanents disposades a trencar tòpics sobre la decadència catalana dels segles XVI i XVII, i que demostraran a través de troballes arqueològiques que la cultura era ben viva a la societat de l'època. 

L'espai oferirà també exposicions temporals, mercats, cinema, música, conferències...

Seguim avall per anar a trobar el Passeig del Born, antic passeig medieval on s'hi celebraven torneigs i tot tipus d'activitats ciutadanes, la fira de l'argenteria i el vidre entre elles.

Un cofre al mig del passeig potser simbolitza el premi del guanyador del torneig o potser un dia l'arc de Sant Martí va acabar en aquest indret.

La Meca, tot i que molt restaurat, és l'edifici que queda dels palaus del segle XIV

I arribem a la joia de la corona, al motiu principal de la  meva visita, Santa Maria del Mar. La catedral dels pobres, bastida amb els carreus que traginaren a peu i de franc des de Montjuïc, els bastaixos de la ciutat, com tant bé va descriure Ildefonso Falcones a la seva Església del Mar.

Temple gòtic edificat entre 1329 i 1383 sota de la direcció de Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. La rosassa es va haver de substituir el 1459 degut a un terratrèmol que va afectar l'edificació.

Impressionant.

Als voltants de la catedral ens podem perdre pel conjunt de carrers i places i ens permeten descobrir espais singulars a cada pas.

A tocar de la catedral hi ha el Fossar de les Moreres on les tropes de Rafael de Casanova després d'una àrdua resistència van caure davant les forces del mal l'11 de setembre de 1714.

Mentre continuï encesa la flama, continua encesa l'esperança de recuperar ben aviat tot el que Catalunya va perdre en aquest lloc i en aquell moment de la història.