Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ

diumenge, 17 de març del 2013

Via verda del Ter: de Bescanó a Amer

Les vies verdes són recorreguts per fer a peu o en bicicleta manllevats d'antics itineraris de ferrocarril caiguts en desús.
El recorregut que presentem correspon a la ruta de Sant Feliu de Guíxols - Girona - Olot, en el seu tram entre Bescanó i Amer.

Partim de Bescanó, poble de la comarca del Gironès, ubicat a la riba dreta del Ter, ocupa 36 km2 dels contraforts orientals de les Guilleries.



Deixem el poble enrere i al cap de poca estona de camí, amb el riu a la nostra dreta i la carretera a l'esquerra arribem al Pou de Glaç de Vilanna.


Situat a l'altra banda de la carretera, hauria servit com a centre de fabricació i emmagatzematge de gel durant el segle XVII. De forma circular i construït amb pedra i morter de calç amb 60 cm. de gruix i estava cobert amb teula. Un terraplè reforçava i aïllava el mur.

Al cap de pocs metres trobem la central elèctrica, d'estil modernista, que amb un cabal de 7500 litres i un salt de 8,3 metres subministrava electricitat fins a Palamós.



Durant tot aquest tram del trajecte tenim el riu o les seves canalitzacions com a company de viatge.




A 7 quilòmetres de Bescanó i just abans de reunir-nos amb el Ter, hi ha a l'esquerra de la carretera un grup de cases que pertanyen al poble de Vilanna, la cruïlla que porta al centre urbà l'hem deixat un  parell de quilòmetres enrere. En aquest petit nucli a peu de carretera hi ha Cal Rajoler, un establiment de restauració amb menús típics de la zona i a més lloguen burricletes (bicicletes amb motor) molt adequades per aquell que vol recórrer la via verda sense cansar gaire les cames.



Si en aquest punt travessem el riu pel pont que hi ha sobre el Ter, canviem de municipi i de comarca, ja que ens trobem amb la colònia Bonmatí, al terme municipal de Sant Julià de Llor i Bonmatí a la comarca de la Selva.





Aquesta colònia industrial fundada per Manuel Bonmatí l'any 1896 aprofitava l'aigua del Ter. Constava de dues fàbriques tèxtils i un molí paperer.




L'actual casa de la vila és la que havia estat la casa del director.



El mas Bonmatí, d'estil historicista va ser aixecat pel fill del fundador de la fàbrica, Josep Maria Bonmatí entre 1919 i 1924



Tornem a travessar el riu per recuperar la via verda de la que ens havíem separat momentàniament per continuar el camí cap a Anglès tot gaudint dels paisatges fluvials i muntanyencs





Pel camí trobem també aquesta masia fortificada amb torre de defensa construïda el segle XVII. Can Biel




Només entrar a Anglès i a l'alçada de l'antiga farga amb cobertura herbàcia, haurem de travessar la carretera, ja que la nostra ruta continua a partir d'ara per l'altra banda de la carretera.



Des d'aquest marge esquerre de la carretera podem veure transcórrer el poble d'Anglès al nostre pas.




La ruta està ben marcada dins del nucli urbà d'Anglès.



Arribem al Passeig de l'Estació, amb l'antiga estació de ferrocarril que li dóna nom. El 1895 es va inaugurar el tram que va de Salt a Amer, el 1898 va arribar a Girona i el 1911 la línia va quedar completa en arribar fins a Olot. El 1969 va fer el seu darrer viatge.





A la sortida d'Anglès, a l'alçada de la carretera que va a Sant Julià de Llor fem una petita escapada del camí per fer una incursió per terres pantanoses.




De tornada al camí trobarem aviat la riera que separa Anglès de La Cellera de Ter



Per trobar seguidament a la dreta el cementiri amb la capella neoromànica.



A mà esquerra ens van acompanyant les muntanyes de les Guilleries.




Ja tenim el nucli urbà de la Cellera de Ter a la vista, amb la torre de les bruixes, campanar de l'església de la Mare de Déu de Sales com a element distingit.



Església amb façana barroca però romànica d'origen, del qual conserva pocs elements. Documentada des del segle IX




Als carrers de la Cellera de Ter i a d'altres de la contrada hi descobrim aquest personatge en forma de ruc, disposat a ser llançat. Simbolitza el futur rellançament d'un país cap a la seva llibertat?



Anem deixant enrere el poble per arribar a aquesta àrea de descans amb font inclosa.



Després del repòs continua la ruta amb l'objectiu final del nostre trajecte d'avui ben a prop.





Amer, bressol de l'aigua de Fonter, es troba situat a l'extrem nord-oriental de la comarca de La Selva, fronterer amb la Garrotxa.
La Plaça porxada i el monestir són dos dels seus elements arquitectònics destacats.






5 comentaris:

  1. Magnific el reportatge, aquest cop amb la burricleta , t'hauràs cansat menys ;)

    Bones les fotografies i excel·lent. la informació .

    Gràcies un cop més per fer-nos viatjar sense moure'ns de casa .

    Una abraçada! :)

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu per ser-ne espectadora. Interessant això de la burricleta, has de pedalar igualment però ajuda, sobre tot a les pujades que et dóna uns empenta. Ara, cal procurar que no s'acabi la bateria perquè pesen bastant.

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
  3. Joan,
    Bo aquest tram de la via verda.
    Amb bicicleta (de pedals) jo he fet de Girona a Bescanó i tornar. Tu has fet la continuació. Un bon recorregut per una vall que, tant l'aigua com la via del carrilet, els va suposar un fort desenvolupament, mentre les industries i la línia varen ser competitives.
    Bona sortida.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Ha ha!!! com una cursa de relleus, ara et toca d'Ámer a Sant Feliu de Pallarols, i jo ja faré el tram final fins a Olot. És molt maco tot el recorregut, que pensem fer sencer a mitjans del mes d'abril.

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
  5. Molt interessant i ben il·lustrat aquest reportatge Joan, doncs he reviscut moments de quan vam fer la ruta sencera en bicicleta, tota una colla en dos dies. Recordo que encara hi havia algun tram que no estava prou ben acondicionat i el primer dia cap al vespre fins i tot ens vam perdre.
    Sempre diem que l'hem de repetir. A Amer i la Cellera hi vam tornar fa potser dos anys i em va agradar molt la plaça porxada que segons diuen és de les més grans de Catalunya i el monestir.
    Una abraçada

    ResponElimina