Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ

dimarts, 10 de setembre de 2013

La Taballera, al Port de la Selva

La nostra ruta comença al Port de la Selva, vila pesquera situada a la part nord del Cap de Creus. Als seus inicis, al segle XVIII, estava constituïda per casetes de pescadors procedents de la Selva de Mar i altres poblacions properes.


A la part més alta del poble hi ha una urbanització amb vistes sobre la cala Tamariua. Des del punt més alt d'aquesta urbanització parteix una pista que és la que inicialment seguirem. El seu accés amb vehicle està restringit i sol estar tancat, sobretot els mesos d'estiu.

Tot i que avui el trobem obert, deixem el cotxe a ran de camí i iniciem la marxa.



La pista comença força planera, deixant a mà esquerra la riera que desguassa a la cala Tamariua, i la zona muntanyosa esquitxada de roca i ben coberta de  vegetació. 






De mica en mica però, el camí es va fent més costerut, fins a convertir-se en un suau però constant pendent. 

Després d'haver fet uns 2 quilòmetres per la pista, trobem un trencant a l'esquerra que baixa vorejant un desbrossat bosc de pins.


De tant en tant, durant el trajecte, trobem alguna petita mostra d'edificació humana, com aquest refugi de pastors.


Pocs centenars de metres camí avall, hi trobem Sant Baldiri de Taballera, església romànica del segle X, que va ser subsidiària del monestir de Sant Pere de Rodes.




Aquests darrers anys s'hi estan fent treballs de consolidació dels murs que queden dempeus.


Pocs metres més avall el camí es converteix en un sender estret envoltat de vegetació.



Des del camí podem tenir una vista general de Sant Baldiri





Aquest sender que comença amb pujada, inicia poc després el seu descens fins a trobar el llit d'aquest riu avui sec, que en èpoques més humides forma aquí un refrescant gorg.





Des d'aquí iniciem l'ascens fins a trobar un altre cop la pista que havíem deixat enrere una estona abans.




Aquí l'espai es fa molt més obert, cosa que ens permet contemplar paisatge i més paisatge.




Que a finals d'estiu ens ofereix aquestes mescles de tonalitats, que van canviant a cada pas.

Durant la primavera i principis d'estiu aquest paisatge, és molt més uniforme quant a tonalitats.


I sovint esquitxat per la pedra pròpia del paratge on ens trobem, el cap de Creus.







Aviat podrem ensumar ja la salabror del mar que fa força estona havíem deixat enrere.
I aquí tenim la prova que el nostre olfacte no ens enganyava.
I que les imatges són canviants, tot depenent de la climatologia i l'època de l'any que han estat preses.



Per anar a trobar el mar que s'obre als nostres peus, haurem de baixar per aquest pedregós camí.





Uns quants centenars de metres després d'haver iniciat aquest vertiginós descens, podem albirar entre roques el nostre destí final: Cala Taballera.






Ens dóna la benvinguda aquesta antiga caseta de pescadors, actualment refugi per a aquells que gosen passar la nit prop del mar i lluny de la civilització.



Una platja de còdols envoltada de penya-segats configura el paisatge que poden contemplar els nostres ulls.



Dues petites cales separades per roques amb la platja gran acaben de configurar aquest entorn.




Una pineda a peu de platja permet de gaudir de la seva ombra.






Aquest bassal d'aigua dolça dóna fe que en altres estacions aquesta llera avui seca, porta aigua.







Si ens enfilem una mica per les rocosa muntanya podrem obtenir aquestes imatges de la platja i el seu contorn.








Un cop aquí, i després d'un merescut bany a les fresques i transparents aigües, podem plantejar-nos algunes alternatives...



Continuar ruta a través del Cap de Creus direcció Cadaqués, enfrontar-nos al camí de retorn per terra, que comença per salvar l'important desnivell que separa la platja del camí, o bé cridar un taxi.


Si optem per aquesta darrera alternativa, a més de gaudir d'un retorn més plàcid, podrem també aprofitar per admirar des del mar una perspectiva d'aquesta part del Cap de Creus molt diferent de la que hem pogut captar des de terra.


Un cop deixem enrere la petita badia on està enclavada la cala Taballera, entrem a mar obert.




I anirem resseguint a certa distància l'abrupta costa, distància des de la qual podem observar els rocosos penya-segats en molts casos amb caiguda directa sobre el mar.



A zones més pelades, en succeeixen d'altres de més poblades, bàsicament per matolls.


Les onades, impulsades preferentment per la tramuntana han anat modelant la roca tot configurant un seguit de capricioses formes. Cosa que dóna corda a la imaginació popular i hom assegura que l'escultura d'un pescador desaparegut roman immortalitzada tallada en pedra.



També podrem descobrir petites cales, sovint difícilment accessibles per terra i en alguns casos només accessibles per mar.
Les rondalles populars diuen que per la cala Talabre s'hi passeja algun fantasma pels volts de Tots Sants.




Petits illots treuen el cap uns metres per damunt de la línia de flotació.




La Tamariua, la cala més gran del nostre recorregut i fàcilment accessible des de terra. Cala tradicionalment naturista, Quin lloc millor que el cor d'aquest espai natural per banyar-se i prendre el sol al natural?


A mida que ens anem acostant al Port de la Selva, anem deixant enrere l'espai protegit del Parc Natural del Cap de Creus. 
Ara ja és possible veure construccions que esquitxen aquest magnífic paratge natural.




I poc després ja anem arribant a port, les cases blanques i impol·lutes del Port de la Selva ens donen la benvinguda.



I final de trajecte, fins a una altra aventura...



Des d'aquest bloc pretenc donar a conèixer aquells bonics racons que hi ha a la nostra terra, que després de visitar-los i retratar-los els comparteixo en aquest bloc amb tothom qui vulgui gaudir-los.

Un gran nombre de ciutadans d'aquesta terra estem despertant de la nostra letàrgia i hem endegat un camí sense retorn cap a la llibertat. 

L'11 de setembre del 2012, una manifestació sense precedents al nostre país va obligar els nostres polítics a moure fitxa i a iniciar el procés cap a l'autoderminació, procés que un any després sembla molt encallat.

Per acabar de donar l'empenta final, enguany, en motiu de la Diada, ens encadenarem per la INDEPENDÈNCIA, enllaçarem les nostres mans al llarg dels 400 quilòmetres que recorren el nostre país entre La Jonquera i Alcanar, i des d'aquests dos punts donarem la mà als nord-catalans i valencians que s'hi voldran afegir.

Ha sorgit també en el món blocaire una iniciativa dirigida a enllaçar també els blocs de la nostra terra que tenen en comú aquest desig de llibertat.

Dono doncs, la mà des d'aquest meravellós racó de la nostra costa a la Teresa Duch i el seu  interessant bloc SALSA-FICCIÓ



10 comentaris:

  1. Joan,
    Aquest és un itinerari que conec i que he pogut recordar gràcies a la gran quantitat d'imatges amb que il·lustres aquest treball.
    Una excursió llarga que val la pena, després de la caminada un bon bany s'agraeix.
    Bona proposta.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MoltesI gràcies Manel, he fet l'excursió tres vegades i cada cop em sembla diferent, el paisatge canviant segons l'època de l'any o la descoberta de nous detalls que havien passat inadvertits les anteriors fan gaudir de l'excursió com si fos el primer cop. I quan arribes al final t'adones que ha valgut la pena l'esforç.

      Feliç Diada

      Joan

      Elimina
  2. Gràcies Joan. Començava a patir per l'enllaç, i no sé pas perquè, però és que n'hi ha de tan puntuals... Ho aconseguirem i em sembla que no m'enganyo quan dic que ho veig tan a prop. Les teves meravelloses fotos em fan dir amb més raó que mai: Visca la terra! Bona diada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Teresa pel teu comentari i bona Diada, ja vaig veure que el dia 9 ja hi havia molts blocs enllaçats i a hores d'ara ja ho està la gran majoria. El gran repte el tenim aquesta tarda i està a les nostres mans que tot surti be. Una encaixada des del tram 460.

      Joan

      Elimina
  3. Quin blog tan bonic i quines vistes, veig que ets tot un fotògraf...
    He començat a fer caminar però em sembla que anava massa de pressa, perquè a mig camí ja anava esbufegant, sort que he trobat un petit gorg que no s'havia assecat i m'he pogut remullar els peus...L'esforç, però ha valgut la pena. Com també ho valdrà si entre tots arribem a podem gaudir del nostre somni.

    Bona nit.

    ResponElimina
  4. com a empordanessa les imatges em toquen de mes aprop
    pero mai deixa de sorprendrem aquesta terra nostra aixis com la seva gent

    gracies per col·laborar en la cadena de blogs

    ResponElimina
  5. Quines imatges i quin país que tenim més maco...

    Moltes, moltes gràcies per enllaçar-te amb la cadena de blogs!!!

    ResponElimina
  6. Un altre indret preciós, Joan, en aquesta entrada. Un dels llocs de Catalunya on sempre em ve de gust tornar. Em despista sempre això que la primera entrada que es veu al teu blog sigui la més antiga.

    ResponElimina
  7. Aquest recorregut el vaig fer fa ja bastant temps i m'ha agradat recordar-ho a través del teu fantàstic reportatge.
    Tinc entés que la cala Tavallera s'ha cremat en vàries ocasions i m'alegra comprovar que el color verd l'ha vestit de nou.
    Recordo que hi havia una font, hi és encara? o la sequera se l'ha endut?
    bones i felices jornades tot ent camí!

    ResponElimina
  8. Des de el nostre blog d'encants de girona et seguim i ens han encantat les fotografies, no coneixiem aquest lloc tan precios!
    Ens seguim i descobrim llocs nous?

    ResponElimina