Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ

dilluns, 27 de maig de 2013

Alta Garrotxa: de Sadernes al salt del Brull

L'excursió d'avui comença al poble de Sadernes, al municipi de Sales de Llierca i dins la comarca natural de l'Alta Garrotxa.

Sadernes és un petit nucli de població integrat per l'ermita de Santa Cecília de Sadernes, la rectoria que havia funcionat com a casa de colònies i que ara és la seu del Consorcio per a la protecció i la gestió de l'Espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa.





La masia Can Galceran, que funciona com a hostal tanca aquest petit nucli.


Comencem la nostra ruta prenent el camí que arrenca en el propi nucli urbà, un rètol ens indica que haurem de caminar 2 hores i 10 minuts per arribar a Sant Aniol d'Aguja.


El primer tram del recorregut transcorre per un camí ample, apte per a vehicles rodats, però de circulació regulada.
Seguirem el curs del riu Llierca, la vall del qual és l'entrada natural a l'Alta Garrotxa. Al seu pas va formant gorgs d'aigües transparents.



El riu Llierca neix al coll de Sant Pau de Segúries al Ripollès, per recórrer 29,5 km. fins a barrejar-se amb el Fluvià al municipi d'Argelaguer a la Garrotxa.


Al seu pas va erosionant el terreny creant un paisatge de roca tallada amb gran bellesa plàstica.



Una peculiaritat geològica d'aquest riu és que poc abans de la seva desembocadura perd una gran part del seu cabdal, que a través de corrents subterranis arriba a desguassar a l'estany de Banyoles.




Unes altes parets contemplen el pas del riu i el nostre. Aquestes parets són una joia per als escaladors, alguns ben especials, que també vigilen el nostre pas.



Haurem d'anar preparats per creuar el riu en alguns punts. Aquest però ens l'hauríem pogut estalviar si en lloc de seguir pel camí principal haguéssim pres uns centenars de metres abans un sender que creua el riu per un pont.




Aquí podem contemplar la transparència d'aquestes aigües plenes de vida.




Un cop passat aquest segon gual, el camí es converteix en un corriol empedrat en molts trams, que circula a la dreta del riu.





En aquest punt, se'ns ofereix la possibilitat de col·laborar en la restauració del conjunt arquitectònic de Sant Aniol d'Aguja traslladant algun sac amb material, dipositat a la vora del camí a tal efecte.





Un cop més ens tocarà travessar el riu, aquest cop però, ho farem a través d'un pont penjat.






Un cop a l'altra riba del riu, anirem gaudint de la seva companyia mentre anem recorrent el darrer terç del trajecte.






Just després de començar a entrellucar l'ermita trobem un altre pont penjant que ens ajudarà a travessar la riera de Sant Aniol.





L'antic monestir d'Aguja va ser fundar l'any 859 per un grup de monjos benedictins procedents de Santa Maria d'Arles, al Vallespir. 
Cap al 1003 la comunitat monàstica es va traslladar a Sant Llorenç del Mont, passant Sant Aniol a ser una simple parròquia depenent del nou monestir.




L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. És un temple de reduïdes dimensions, d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard. El teulat és a dues aigües. Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d'embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra.




Abandonada i en ruïnes hi ha Can Sastre, antiga rectoria i refugi.







Una esplanada i la font de Sant Aniol tanquen aquest espai.



A la dreta de la font parteix el camí que ens portarà al Salt del Brull, abans però trobarem el Gorg Blau.




Anem remuntant el riu, per la seva vora i en alguns trams per dins del propi riu.







I finalment i arribem, ja tenim el SALT DEL BRULL davant nostre, tot un espectacle.









5 comentaris:

  1. Joan,
    Aquest és un espai natural de gran bellesa al que ja fa anys que no he anat, però aquestes teves imatges me l'han fet recordar. La sèrie de fotografies il·lustren perfectament la bellesa del recorregut.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. És impressionant el paratge natural i històric que tenim a l'Alta Garrotxa. Et deixem un post que vam publicar fa pocs dies sobre el romànic en aquesta zona, concretament a la Vall de Bianya. http://brotscultura.cat/el-romanic-perdut-de-la-garrotxa/. Molt bon recull de fotos el teu post! Gràcies.

    ResponElimina
  3. Molt maces les imatges d'aquet paratge tan preciós, un bon reportatge.
    Estat molt vegades a Sant Aniol, preó ara fa temps que no hi vaig, per lo que tinc entès tens de deixa el cotxe a Sadernas no pots anar fins els aparcaments.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
  4. tenim un somni,
    si tambe es el vostre...
    us convidem a participar a aquest blog:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    us hi esperem !!

    ResponElimina
  5. Hola Joan, m'he posat al teu blog perquè he vist que vas al meu davant en la cadena-blogs de l'11 de setembre. Ja m'enllaçaràs quan sigui l'hora, no? Felicitats! He entrat també a Catalunya comarca a comarca i fas uns reportatges magnífics, amb les explicacions justes per no atabalar i unes fotografies que et fan venir ganes de viatjar.

    ResponElimina