Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ

diumenge, 3 de març del 2013

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Del Coll d'Estenalles a les coves Simanya passant pel Montcau

El punt de partida el fixem al Coll d'Estenalles, al km. 14,8 de la BV-1221 que va de Terrassa a Navarcles, dins del terme municipal de Matadepera.


En arribar al punt més alt del coll a l'esquerra de la carretera hi ha un ampli aparcament on deixar els cotxes. A la dreta de la carretera l'oficina d'informació del parc des d'on surt el camí.



El camí comença amb un fort pendent, però al cap de poc de 500 metres es va suavitzant i finalment es fa força planer.


El camí transcorre en un espai molt obert des d'on podrem veure els perfils dels Pirineus per una banda...


I per l'altra ens aniran acompanyant les siluetes del massís de Montserrat durant tot el primer tram del trajecte.


De seguida podrem contemplar també la imatge imponent del Montcau a la nostra esquerra, on podrem agafar el camí que ens portarà fins al cim.









El camí, marcat amb cordes en alguns trams comença de seguida a enfilar cap amunt en fort pendent.





Si durant l'ascensió hem trobat trams de vegetació, els darrers metres són de conglomerat totalment pelat.






Les vistes des de dalt són impressionants



Iniciem el descens per l'altra banda de la muntanya, pel coll d'Eres












Si continuem però, pel camí principal tot vorejant la muntanya podrem gaudir d'aquest espectacle.











Uns quaranta minuts després de la sortida arribem al Coll d'Eres, on també anirem a parar si hem pujat al Montcau i baixem per l'altra banda de la muntanya.


En aquest indret hi ha un monòlit dedicat a Joan Maragall.


I podrem gaudir d'unes esplèndides vistes a ambdues bandes del coll.







Des del coll d'Eres surt un camí a l'esquerra que s'entafora en el bosc, baixem pel camí per anar a buscar les coves Simanya



Deu minuts de baixada i arribem a una bifurcació, prenem el camí de l'esquerra que després de travessar un rierol sec surt del terreny boscà 





Per tornar-nos a trobar en espai obert amb la pedregosa muntanya a l'esquerra





Unes passes més amb el precipici als nostres peus i les coves Simanya s'obren davant nostre.





La Simanya gran té un recorregut transitable de 400 metres muntanya endins 






Hi entrem?





En èpoques de pluja la cova està plena de bassals d'aigua. Podem recórrer la galeria central uns 100 metres a peu dret, a partir d'aquest punt ja ens hauríem d'entaforar reptant entre les roques.


Si seguim el desviament que hi ha pocs metres abans cap a l'esquerra podrem fer fins a 400 metres de recorregut.




Podem observar algunes pintades a les parets, coses que avui considerem bretolades i que d'aquí a uns quants segles segurament serà digne d'estudi. Art rupestre?





De tornada al camí principal


Aquest continua entre terreny pla i suaus pendents direcció a la Mola, seguirem un tram d'aquest camí que discorre enmig de zona boscosa, predominada per alzinars.


Entre els arbres del camí trobarem un roure de 30 metres d'alçada i un metre i mig de perímetre.



Algunes obertures ens permetran continuar gaudint del paisatge de forma intermitent.



Després de deixar enrere, i per un altre dia, el camí a l'esquerra que mena cap als Òbits de la Mola, ens trobem en un espai obert on podem contemplar en l'encara llunyania, la Mola i el monestir de Sant Llorenç del Munt al cap de munt.







5 comentaris:

  1. Fa uns quants anys que hi vàrem anar. Veritablement és un indret molt bonic especialment pel tipus de roca, molt similar a la de Montserrat.
    Amb aquest reportatge he pogut recordar bons moments passat en aquella sortida.
    Bona feina, Joan.

    Salut!

    ResponElimina
  2. M'alegro Manel d'haver-te ajudat a reviure aquests moments, és un indret bonic com tu dius amb vistes espectaculars, llàstima que l'atmosfera no era prou neta per gaudir-los i retratar-los adequadament. Hi tornaré.

    Salut

    Joan

    ResponElimina
  3. Merci beaucoup pour la visite, Angevine

    Amitiés

    Joan

    ResponElimina
  4. Una excursió fantàstica , que tampoc he fet mai . Sort en tinc de tu i d'altres que me les ensenyeu .Boniques totes les fotografies , incloses les d'espeleologia ;)

    Abraçada i felicitats per reportatge!

    ResponElimina