Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ

dimarts, 25 de setembre del 2012

Santuari de la Mare de Déu de la Roca

Situat a la comarca del Baix Camp, al terme municipal de Mont-roig del Camp a pocs quilòmetres a l'oest del casc urbà hi ha ubicat el Santuari de la Mare de Déu de la Roca.

El santuari està situat a 294 sobre el nivell del mar, damunt d'una roca molt erosionada.


El santuari marià és una petita capella d'una sola nau quadrangular feta amb carreus i en part excavada a la pedra sorrenca vermella amb la façana arrebossada. Davant de l'ermita hi ha una petita plaça porticada.





A dins de l'ermita hi trobem la imatge de la mare de Déu i en una nau lateral hi ha exposades una sèrie de pintures.




Seguint per un passadís que passa pel fossar de les monges s'arriba a unes escales tallades a la roca que pugen cap a l'ermita de Sant Ramon de Penyafort.


Mentre pugem podem anar contemplant la part posterior de tot el conjunt arquitectònic.


El santuari va ser construït en el mateix indret on hi havia ubicat un castell medieval. Si han descobert també restes prehistòriques i a través de la resta d'una làpida romana es pot certificar el culte a la deessa egípcia Isis.








Esculpits a la roca podem contemplar el sistema de recollida d'aigües pluvials...


que les conduïa fins a les cisternes per emmagatzemar-les.


L'ermita de Sant Ramon de Penyafort va ser construïda el 1826 i restaurada el 1902 per un grup de dones de Mont-roig i els reusencs Miquel Herrero i Prudenci Anguera.



La imatge del sant havia estat trobada al mar, l'ermita es va emblanquinar per servir de guia als mariners.







A la part inferior de l'ermita s´hi va construir recentment una placeta i una font, la Font de l'alzina, en efectuar-se l'obra s'hi van trobar restes de ceràmica ibèrica.




Des de la base i a través d'un camí que s'enfila per la muntanya adjacent podem accedir al mirador des d'on podem contemplar-ne la part posterior.



Des d'aquest punt surt un corriol retolat com a ruta dels carlins.





Aquí podem veure els efectes dels líquens que han anat recobrint la roca.


I els efectes que ha anat produint l'erosió que ha anat esculpint la roca de forma espectacular.








Des de les alçades podem gaudir de la vista de Mont-roig i de la plana.







dijous, 13 de setembre del 2012

Pedalant per l'Empordà (I)... d'Empuriabrava a Peralada

La primera etapa en bicicleta per l'Alt Empordà comença a Empuriabrava, a peu de platja, allà on desemboca la Muga després de recórrer els 58 quilòmetres des del lloc del seu naixement al Pla de la Muga, al sud de la muntanya del Montnegre, que fa de frontera entre el Vallespir i l'Alt Empordà.


Empuriabrava, amb els 24 quilòmetres de canals interiors i 14000 vivendes, està considerada la marina residencial més gran del món. Una societat constituïda pel marquès de Sant Mori i dos socis més va començar a construir els carrers i canals abans que el pla fos aprovat per l'Ajuntament de Castelló d'Empúries. La crisi econòmica dels 70 i la forta oposició popular per salvar els aiguamolls va fer que la segona fase del projecte no es culminés.
El 1980 la marina residencial passà a mans de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries que la va dotar de serveis i infraestructures fins aleshores molt minses.


La Muga desemboca al golf de Roses al terme de Castelló d'Empúries entre la platja d'Empuriabrava i els aiguamolls de l'Empordà.




Aquí es pot distingir la diferència de tonalitat entre el blau del riu i el del mar, amb la franja de terra al mig.




Verns i pollancres conformen majoritàriament la vegetació de la ribera del riu.




Anem seguint el camí que circula paral·lel a la Muga, apte per circular-hi a peu o en bicicleta.


Després de poc més d'un quilòmetre de recorregut trobem el primer pont que travessa el riu i que ens portaria fins al Cortalet i els aiguamolls.


Nosaltres però seguirem el camí riu amunt per la seva riba esquerra.


Deixem a la nostra dreta aquest parc, la zona més verda d'Empuriabrava.


I al cap d'uns pocs quilòmetres arribem a Castelló d'Empúries on ens rep la torre Carlina només entrar al parc que acompanya la Muga al seu pas per la població...


Que per la seva importància comtal bé mereix un capítol a part


Aquest pont construït el 1279 és un dels que travessa la Muga al seu pas per la població.



Deixem enrere el pont sense travessar-lo i anem a buscar la sortida nord de la població, deixant enrere el convent i el cementiri fins a trobar la carretera que va a Vilanova de la Muga i el camí que en surt cap a l'oest que és el que agafarem.



Anem deixant enrere Castelló d'Empúries entre camps.


I al cap de poc ja podem albirar Vilanova de la Muga.



Només entrar al poble ja ens topem amb els primers habitants.


Vilanova de la Muga és un poble de poc més de 200 habitants, que pertany al municipi de Peralada.



L'església de Santa Eulàlia probablement va ser construïda a mitjans del segle XI però d'aquesta època només en resten les naus laterals i l'absis.




El mas de les Torres, conegut també com a Castell de Vilanova és un edifici gòtic tardà del segle XVII


Deixem enrere Vilanova de la Muga i reprenem el camí, després d'un tram de carretera que continua direcció nord.


Després de travessar bucòlics paisatges, camps de blat de moro, alfals i pomeres.







arribem a la carretera que ve de Figueres en direcció a Peralada. Poc més d'un quilòmetre de carretera i arribem al nostre destí.